Joc literari proposat al blog de sa Lluneta: Aferradetes-2
NO HAS CANVIAT GENS!
-Joanaaa, quina sorpresa! Quina alegria
trobar-te després de tant temps! Vine als meus braços, preciosa! No
saps com havia somiat aquest moment! Aaahh, veus?, ja et desitjo; la teva olor
em posa a cent, igual com sempre, te’n recordes, oi, que bé ens ho passàvem?,
les nostres follades havien estat d’antologia! Estàs súper esplèndida, no has
canviat gens! Per cert, què hi fas, a l’aeroport de Mallorca? Viatges sola?
-Ehem..., perdoni, em sembla que va una mica confós... No sóc la Joana, sinó que em dic Caterina, i sempre vaig acompanyada de Nostre Senyor. Pertanyo a la congregació religiosa de les Dominiques des de fa vint anys, però quan fa calor ens deixen prescindir de l’hàbit... Però ja que li he notat la butxaca tan plena, podria aprofitar l’avinentesa per fer un donatiu a la Comunitat en forma d’espècies... Què li sembla si entrem als lavabos, dissimuladament, i... Eeeehh, vostè, torni, que es deixa la maletaaaa...! Homes! No, si ja vaig fer bé de no casar-me, ja...
-Ehem..., perdoni, em sembla que va una mica confós... No sóc la Joana, sinó que em dic Caterina, i sempre vaig acompanyada de Nostre Senyor. Pertanyo a la congregació religiosa de les Dominiques des de fa vint anys, però quan fa calor ens deixen prescindir de l’hàbit... Però ja que li he notat la butxaca tan plena, podria aprofitar l’avinentesa per fer un donatiu a la Comunitat en forma d’espècies... Què li sembla si entrem als lavabos, dissimuladament, i... Eeeehh, vostè, torni, que es deixa la maletaaaa...! Homes! No, si ja vaig fer bé de no casar-me, ja...
