Ja són aquí,
guaiteu-los, sorgeixen de nou amb el bon temps;
podreu
veure’ls pels carrers sortint d’escola
cap a les 3
tocades, abans d’anar a dinar.
Agosarats i
maldestres, encara es ruboritzen;
la primavera,
un any més, n’ha desvetllat el zel.
Els trobareu
abraçats, motxilles a l’esquena,
besant-se
dolçament; són ella i ell, els dos adolescents;
els cossos espigats
i els llargs cabells a l’aire,
els suaus pits
incipients, la brillantor en l’esguard
pel vell
secret novíssim d’estimar...
Ja són aquí,
mireu-los; es besen amb delit i poca traça,
una, cent i
mil vegades, amb tendríssimes carícies estrenades.
Només hi són
ells dos, la resta del món desapareix
en
l’arborament dels llavis que es segellen.
S’entrellacen
aliens a tot i a tothom, com si els anés la vida,
texans contra
texans, fregadís del sexe contra el sexe,
volcans en
erupció...
Es diuen adéu
per unes hores que no volen que existeixin,
i que dur serà
no veure’s fins demà...!
Durant
l’hivern eren impúbers encara,
però s’han
despertat del son de la infantesa
i els seus
cossos inicien la dansa d’estimar...
I que joves, i
que tendres, i quina gosadia
la crida dels
sentits, sobre el mapa d’una pell que han d’explorar!
I mai en tenen
prou.
Reneixen els
arbres, floreix el desig, i esclata la vida.
Els nois i les
noies aprenen a ser grans.
És el seu
primer amor, la seva irrepetible primavera.
Montse
Galionar (dins 4 Estacions)