dijous, 5 d’abril del 2018

Adolescents



Ja són aquí, guaiteu-los, sorgeixen de nou amb el bon temps;
podreu veure’ls pels carrers sortint d’escola
cap a les 3 tocades, abans d’anar a dinar.
Agosarats i maldestres, encara es ruboritzen;
la primavera, un any més, n’ha desvetllat el zel.
Els trobareu abraçats, motxilles a l’esquena,
besant-se dolçament; són ella i ell, els dos adolescents;
els cossos espigats i els llargs cabells a l’aire,
els suaus pits incipients, la brillantor en l’esguard
pel vell secret novíssim d’estimar...
Ja són aquí, mireu-los; es besen amb delit i poca traça,
una, cent i mil vegades, amb tendríssimes carícies estrenades.
Només hi són ells dos, la resta del món desapareix
en l’arborament dels llavis que es segellen.
S’entrellacen aliens a tot i a tothom, com si els anés la vida,
texans contra texans, fregadís del sexe contra el sexe,
volcans en erupció...
Es diuen adéu per unes hores que no volen que existeixin,
i que dur serà no veure’s fins demà...!
Durant l’hivern eren impúbers encara,
però s’han despertat del son de la infantesa
i els seus cossos inicien la dansa d’estimar...
I que joves, i que tendres, i quina gosadia
la crida dels sentits, sobre el mapa d’una pell que han d’explorar!
I mai en tenen prou.
Reneixen els arbres, floreix el desig, i esclata la vida.
Els nois i les noies aprenen a ser grans.
És el seu primer amor, la seva irrepetible primavera.

Montse Galionar  (dins 4 Estacions)