Castell d'Escornalbou |
Ni que sigui eternament
des del vell claustre,
que els meus ulls servin la llum
per contemplar-te.
Mar, amor, blavor infinita,
accepta’m com a esclau
per adorar-te.
Devessalls d’horitzó,
d’un temps que es glaça.
Desig, enyor, oblit, frisança...
Cremo les meves naus,
i a dins del claustre
esmicolo en mil bocins
les velles pàtries.
Seré gavina al teu cel
fins abastar-te.
Galionar