diumenge, 27 de juliol del 2014

Mar, amor, blavor infinita...

Castell d'Escornalbou

Ni que sigui eternament
des del vell claustre,
que els meus ulls servin la llum
per contemplar-te.
Mar, amor, blavor infinita,
accepta’m com a esclau
per adorar-te.

Devessalls d’horitzó,
d’un temps que es glaça.
Desig, enyor, oblit, frisança...

Cremo les meves naus,
i a dins del claustre
esmicolo en mil bocins
les velles pàtries.
Seré gavina al teu cel
fins abastar-te.

Galionar

divendres, 11 de juliol del 2014

Sense tu...


Em sento com un vell far,
en un port desert de vida,
lluitant per mantenir encesa
la llum que ningú no albira,
el raig que ningú no veu;
el llamp que es perd en el cel,
i que en l’horitzó agonitza…

Em sento com un vell far,
en terra erma i podrida,
amb la salabror del mar,
i amb els crits de les gavines…

Montse Galionar