Què és aquesta
piuladissa que de bon matí em desvetlla?
Xiscles
alegres, vitals i joiosos de les missatgeres del bon temps
que em
conviden a oblidar la nit i a obrir les finestres del nou dia.
Perquè ara sí,
la primavera ja és un fet inqüestionable,
és aquí i se’m
rendeixen les excuses per negar-la,
i sento com el
sol intenta seduir-me amb càlides besades
i aquest blau
intens i lluminós vol amerar-me els ulls
fins a l’arrel
dels mots. I l’aire puríssim que germina les paraules
em reclama
l’esforç d’una alenada, una altra i una altra,
i les flors
volen mostrar-me la glòria de la seva plenitud,
el miracle de
la seva exuberància, els seus colors...
Què és aquesta
piuladissa que de bon matí em desvetlla?
Les orenetes
dansen en el cel, infatigables i alegres,
transmissores
d’energia; els seus xiscles m’assabenten
d’una
nova que no pot deixar indiferent... Sí,
és primavera.
I jo, nua
d’il·lusions, d’esperances i de zel,
em rendeixo a
la seducció del reclam de la natura,
i amb els
porticons de l’ànima oberts de bat a bat,
rebo aquest
devessall de vida, mentre que una nova saba
s’enfila a poc
a poc per les meves velles branques i qui sap,
potser també
jo floriré altra volta com els arbres, bellament...
Montse
Galionar (dins 4 Estacions)