“...I
els teus versos eren, dins la nit,
com
el bes d’un vell amant cremant els llavis
i
la música dels mots, com carícies que sorgeixen dels estels
sota
el cel, a prop d’un Déu
que
per força ha d’estremir-se de mirar-nos.
Ell,
que en sap tant i tant, d’amor
i
que el posa de miratge entre nosaltres…”
Quan un home i una dona fan un llibre junts és que
s’estimen. Si el seu és un amor
clandestí, el projecte compartit serà l’amagatall secret on gaudir de
les seves trobades, un paradís intimíssim fet a la mesura dels seus sentiments,
de la seva passió. Allí viuran una vida paral·lela a la seva altra vida que els
enlairarà per sobre de la resta dels humans, en un univers on habiten tots els
colors de l’arc de Sant Martí, on no hi pot tenir cabuda ningú més i on només
ells dos en seran els protagonistes, en un èxtasis que tan sols els cossos i el
llenguatge de l’art serien capaços d’explicar...
De vegades el projecte transcendeix la seva
relació, culmina amb èxit, veu la llum i es presenta en societat. L’home i la dona potser acudiran
a la festa amb les seves respectives parelles, amb una estudiada naturalitat,
cordialment amics dels seus amics, talment com a casuals col·laboradors per
circumstàncies de l’atzar. Tot i que si us hi fixeu bé, veureu que cada pàgina
del llibre, cada frase, cada imatge i cada mot regalimen una sensualitat
exultant i seductora, impossible d’amagar, com un perfum de nards que impregna
l’aire, i suggereixen unes dobles lectures que difícilment se li escapen al
lector... El llibre que presenten és el fruit del seu amor, no poden amagar-ho,
és el seu fill, i com a tal l'estimaran amb bogeria.
Sol haver-hi diferents variables en els projectes
a compartir, totes amb la mateixa intencionalitat, totes igual de vàlides:
llibres o vetllades musicals, estudis o muntatges teatrals, exposicions o recitals poètics... Amb un punt
en comú: sempre l’art com a sublimació de l’amor immens, com a canalització per
a les més elevades passions, com a únic camí per aïllar-se del món, per
estimar-se.
De vegades quan s’esberla l’amor entre un home i
una dona, es poden donar situacions diverses: que el llibre l’acabi publicant
només un dels membres de la parella si compta amb prou material propi, o que ho faci amb la
complicitat d’alguna altra persona per tal de mostrar així el seu despit envers
la persona estimada, o també pot ser que algun dels dos li furti a l’altre l’autoria
d’una part de l’obra i la publiqui com a pròpia, en una usurpació de la
propietat intel·lectual en tota regla que l’afectat mai denunciarà per mor que
acabi fent-se pública la seva infidelitat... També pot ser que la relació toqui
fons abans d’haver donat els seus fruits i que el projecte-amagatall acabi consumint-se
entre les brases de la llar de foc de l’ànima...
Hi ha també parelles consolidades i estables que
han fet llibres a quatre mans. En aquest cas, l’escriptura no ha estat mai
clandestina, no han necessitat amagatalls ni excuses per trobar-se. Seria, en
tot cas, tota una altra història...
De vegades, quan un home i una dona fan un llibre
junts, ho amaguen fins i tot als bons amics. I aquests amics, que potser havien
compartit comentaris d’admiració amb algun d’ells sobre un bocí de poema, una partitura o
alguna imatge, se senten d’alguna manera decebuts quan descobreixen que les
paraules de l’amic o de l’amiga estaven molt lluny de la intenció que
inicialment se’ls atorgava... De vegades causa sorpreses increïbles descobrir
que una parella ha treballat a quatre mans i que ha publicat un llibre, perquè
no ho hauries dit mai, perquè saps perfectament que quan un home i una dona fan
un llibre junts és que s’estimen... I que serà, possiblement, una pura
meravella.