dissabte, 13 de juliol de 2013

La lluna, la pruna...

 
El petit Maginet, amb un any i mig, és una personeta encantadora; sociable, simpàtic, rialler i força intel·ligent. Ningú de la família sap com s’ho ha fet, però coneix tots els números i li encanta repetir-los. Així doncs, quan va pel carrer s’entreté llegint les matrícules dels cotxes: “quata, doix, xinc, tés...”, sempre amb el seu gran somriure a la cara. No en falla ni un. Coi de nét repetitó!
També coneix algunes lletres, però de moment poquetes. La “M” i la “A” són les seves predilectes. Ahir, a casa, jugàvem amb un puzzle on números i lletres estaven barrejats; els identificava tots; fins i tot distingia el 6 i el 9, segons com estiguessin posats. I davant la incògnita d’una rodona, ho va tenir ben clar: “Ooo i zeroooo”.
La “C”, però, encara no la coneixia. Li vaig preguntar: Magí, quina lletra és aquesta? Va quedar uns instants pensant, i al final, tot convençut, em va respondre: “La lluna!”
Crec que arribarà molt lluny!
 

16 comentaris:

  1. Preciós Maginet. Molt observador, ja ho crec que arribarà lluny, ben lluny.
    Recorde que la meua filla, de molt petita, també es fixava en les matrícules dels cotxes i em preguntava quina lletra era cadascuna de les lletres que hi trobava. I em demanava, insistentment, quan aprendria a llegir… Els nens són meravellosos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja sap fer metàfores i tot! Els nens solen ser com poetes.

      Suprimeix
    2. Sí, Novesflors, aquesta edat és deliciosa; llàstima que durin tan poc així... A mi em va sorprendre agradablement la seva capacitat de concentració i de raonament, de trobar alternatives als problemes. I pel que sembla, les matríclues dels cotxes són tremendament interessants per als menuts :)
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
    3. Justa la fusta, Helena! La teva referència a les metàfores en aquest cas que exposo em sembla encertadíssima i molt billant! Gràcies, bonica!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  2. Les lletres com els planetes ... imatges, paraules i somnis.
    Quan som petits ja mirem al cel i de grans més.

    Bona tarda Galionar :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pere, el meu nét, més que no pas el cel, em sembla que mira llibres de contes :)
      Bellíssima la teva metáfora de les lletres i els planetes! Quan contempli el cel pensaré en les teves paraules, i potser els somnis donaran lloc a noves lletres, que recrearan imatges...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  3. Un encant el petit Maginet, i espavilat com ell sol, no és estrany que relacioni la c amb la lluna, al cap i a la fi, alguns abecedaris són fets de dibuixets...
    Això de les matrícules, es veu que sí que té un atractiu per els menuts, el meu nebot de xicarró, també se les aprenia i els diferents models de cada marca de cotxes...
    Potser quan la lluna tingui forma de c, li pots ensenyar, estarà content.

    Petonets, de lluna.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs m'has donat una gran idea, M. Roser, perquè no hi havia pensat en això d'ensenyar-li la lluna quan estigui en forma de C. Segur que li agradarà moltíssim!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  4. Quin crack, aquest Maginet!!! :DDDD M'encanten les històries de nens, perquè són genials!!!

    I m'encanten aquests que tenen tanta pressa per aprendre... arribarà lluny, i tant que sí.

    Una abraçda ben forta per a tots dos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Carme, les històries de menuts són fantàstiques, suposo que per la seva innocència... La meva filla, amb 18 mesos, ja parlava utilitzant frases amb moltes paraules enllaçades i amb molta claredat; ell sembla haver sortit més de números...
      Una abraçada molt gran!

      Suprimeix
  5. Quina resposta tan encantadora! Un noiet espavilat i amb molta imaginació, en Maginet.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. Els menuts tenen coses sorprenents, de vegades. I ens aporten molts moments entranyables.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  6. La seva capacitat de veure el món d'una altra manera em fa pensar que no són els ulls, sinó el cervell que se'ns fa vell. La meva experiència és diferent... però no és el lloc adient, aquest.

    Abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Cantireta, no en tinc cap dubte que qui mana és el cervell, tant per el bo com per al no tan bo, i amb totes les conseqüències...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  7. La lluna dóna molt de sí. La seua contemplació pot traure les millors respostes. La de Magí, genial. Pel que vas contant d'ell, és un xiquet molt, però que molt espavilat, intuitiu i ràpid. Es veu de seguida la seua capacitat de globalització i això és molt bon indicatiu.
    No sé si coneixes el conte de Carles Cano "El xiquet que va apagar la lluna". Està basat en una experiència real que ell va viure amb el seu fill quan era menut. És fantàstic i Carles ja ha aprofitat aquell succés per escriure més d'un conte.
    Et done idees, Galionar escriptora...
    Enhorabona per poder gaudir d'experiències tan boniques.
    Una abraçada,
    amparo.

    ResponSuprimeix
  8. Gràcies, Amparo inspiradora, per les idees! No conec aquest autor ni el conte que esmentes, però el cercaré per internet. Quantes vegades és a partir de la innocència que sorgeixen els millors instants, les millors idees, les millors experiències... Hauríem de fer sortir més sovint l'infant que portem dintre per omplir de sentit algunes coses...
    Una forta abraçada, amiga!

    ResponSuprimeix