La barqueta (poemes amics)

 

Cançons de bressol només per a infants? I per què no cançons de bressol que ens serveixin per a tota la vida? Una dolça cançó que ens acompanyi en el son, mentre viatgem més enllà de la consciència amb placidesa, mentre les paraules tendres ens abracen, delicades com carícies, com si ens adormíssim amb la gronxadissa de les ones del mar i un guardià dels somnis ens fes companyia i ens preservés de tot mal fins a l’albada...

Cançó de bressol com la que ens canta el poeta de Navata Quim Ponsa amb els seus versos. Per a tu, per a mi, per a tots els qui em feu companyia; paraules per a infants que ja ens hem fet grans.  

LA BARQUETA

Agafaré la barca de la nit

i entraré a la llera del riu amb suavitat.

Faré lliscar els rems arran d’aigua

intentant no pertorbar el silenci del teu son.

Remaré pausadament enmig dels somnis,

esquivant-ne uns, entrant en d’altres,

vigilant atentament els teus batecs,

les teves constants  respiracions,

Faré de fidel guardià del teu descans,

i posaré a bon recer la fràgil barca,

tot just pocs instants abans que surti el sol.
  

Quim Ponsa

 

Racó d'octubre (2013)

“...Viure de les aparences ens fa esclaus dels altres..."  (desconegut) 

 

Els eficientíssims escombriaires de la brigada municipal t’han furtat el plaer d’enfonsar els peus en els corriols de fulles mortes, tot i l’equinocci de l’octubre...
 

T’has despullat de tot ritual amb el propòsit de ser lliure, i et sents més esclau que mai...
 

Els teus sentiments han penjat el rètol de “Tancat per inventari”... 
 

Tràfec de nit,

temps adormit,

fressa dels últims

ocells dels nuclis.

Fosca llampant

que agrada tant;

negra enganyifa

d’un cor que es rifa.

Blanc despertar,

molt tendre i clar,

aus desimboltes,

màgic moment.

Albes callades,

roses tallades,

refrecs dels cors.

Amors..?

Res ningú en sap

d’on van quedar...

 

Galionar

 

ILLA PARABÒLICA (Seamus Heaney)

El poeta Seamus Heaney, (Castledawson, Irlanda del Nord, 1939 – Dublín, 2013) va morir el passat 30 d’agost, diada de Sant Fèlix, festa major de Vilafranca. Poeta, escriptor i professor d’universitat a Irlanda, i autor d’una extensa obra literària, va guanyar el Premi Nobel de literatura l’any 1995.  Del seu poemari La llanterna de l’arç n’he extret aquest poema, que per alguna estranya associació d'idees d’aquestes que els catalans tenim el  costum de fer, m’ha semblat força adient per al dia d’avui.  

 

ILLA PARABÒLICA

Tot i que són una nació ocupada

i que llur única frontera és dintre la mateixa illa,

mai ningú no els farà canviar

la seva creença que el país és una illa.

 

En algun lloc distant, al nord, en una regió

que per a tots els natius és “la costa”,

es troba la muntanya dels noms canviants.

 

Els ocupants l’anomenen Cap Basalt.

Els pagesos de l’est en diuen la Làpida del Sol.

Els borratxos de ponent l’anomenen el Mugró de l’Orfe.

 

Per tal de saber on es troba, el viatger

ha de parar orella –perquè cap mapa no indica

la ratlla que és conscient d’haver creuat.

 

Mentrestant, els natius bífids no paren de repetir

profecies que fan veure que no creuen

a propòsit d’un lloc on tots els noms convergirien

sota la muntanya i d’on (algun dia)

començaran a extreure’n el mineral de la veritat 

 

Seamus Heaney (Traducció de Francesc Parcerisses) 

 

 

PARABLE ISLAND

Although they are an occupied nation

and their only border is an inland one

they yield to nobody in their belief

that the country is an island.

 

Somewhere in the far north, in a region

every native thinks of as “the coast”,

there lies the mountain of the shifting names.

 

The occupiers call it Cape Basalt.

The Sun’s  Headstone, say farmers in the east.

Drunken westerners call it The Orphan’s Tit.

 

To find out where he stands the traveler

has to keep listening –since there is no map

which draws the line he knows he must have crossed.

 

Meanwhile, the forked-tongued natives keep repeating

prophecies they pretend not to believe

about a point where all the names converge

underneath the mountain and where (some day)

they are going to start to mine the ore of truth. 

 

Seamus Heaney