diumenge, 30 de setembre del 2018

Crepuscle


Es va morint la tarda;
una ratlla en el cel
cap a ponent, vermella.
Hora màgica,
cap remor no la destorba.
Volen baixos els ocells,
només ells xisclen.
És el crepuscle.
El blau, ple d’ombres,
les passions denses,
l’aire, molt suau…
Flaires que duen notes
d’indrets llunyans.
Potser, algun grill…

Obro els ulls,
i els enlairo.
Ni un respir més fort que l’altre.
Resto immòbil.
Sento l’ànima exultant.
Cel rogenc
que es difumina.
Que bonica, aquesta nit!
Ben prest m’envolta.
Els estels lluen,
les aus ja dormen… 

I dins el cor, nostàlgia.
Què fas, amor, on ets?
El tapís d’aquest crepuscle
t’embolcalla i no et traeix?
També aguaites els estels?
Potser es trobin, nostres ulls
dins la nit, potser s’enllacin,
i escriuran plegats els versos
que al sol no gosen…

Amor desitjat,
tan lluny de mi,
mon cor et clama.
Enyoro la teva imatge
i els ulls ardents;
les teves mans, la tendresa,
els somnis vells…
I vanament, suplico,
li prego a l’aire del vespre
que se l’endugui per sempre,
el teu record.

Montse Galionar

diumenge, 23 de setembre del 2018

Amb la tardor vindré...



Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja. 


Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat. 


L’estiu s’allargà molt
i tant de sol m’ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum. 


Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula. 


Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.

Miquel Martí i Pol



Doncs sí, per fi has arribat, estimada tardor, ja et tenim entre nosaltres. Has entrat discreta i silenciosa, en hores novelles del matí, embolcallada amb un mantell de calitja d’estiu. Encara que costi una mica, espero sentir el teu alè de frescor sobre la pell, de promesa de canvi en els colors que m’envolten. No sé si la llum del teu paisatge serà capaç de trencar la barrera quasi infranquejable dels ulls i escolar-se ben endins, al més profund de l'ésser o si es quedarà a la superfície, inamovible, de tan dura que s’ha fet la cuirassa protectora per arribar-me al cor... Vens farcida d’incerteses, personals, polítiques, socials, de previsibles males notícies pel que fa al nostre país, amb decisions judicials que no deixen preveure res de bo i que cercaran la confrontació i el conflicte. Potser seràs recordada durant molt de temps, estimada tardor, perquè no seràs com les altres... Però jo t’esperava perquè et sóc fidel amant i amiga, i voldria fondre’m novament amb tu enmig de la vall, entre un paisatge d’aram a recer de les muntanyes... Estimada tardor, malgrat que no porto el vestit més adequat per venir-te a rebre, sigues benvinguda! 

dissabte, 15 de setembre del 2018

L'estiu ja s'acaba.


Així de trista li ha quedat la cara a l'església d'Araós veient que s'acaba l'estiu...

La claror del matí, més brillant que un estel
ha il·luminat els dies de l'estiu que ens deixa.
A poc a poc mandregen les llums a trenc d’alba
i lentament s'avancen els vels de la nit.
I el sol de setembre repinta el cel blau
amb subtils transparències de color de coure;
l’aire destil·la aromes de raïm madur.
Placidesa en el camp. La terra reposa.
L’estiu ja fineix; la tardor, a la porta.

Montse Galionar (dins 4 veus)