(Em permeto la llicència de repetir aquest post
del 2010, que molts de vosaltres no coneixeu, per saludar el 2015)
Qui de vosaltres no estrenarà el Nou Any amb una bona llista de
propòsits, carregats de bona voluntat, però que, ai!, feble que és la carn, mai
no acabareu de complir?
Em solidaritzo amb tots vosaltres, doncs, amb aquest petit relat de
Slawomir Mrozek, autor descobert per a mi gràcies a recents llaços familiars
amb la cultura polonesa.
I amb ell us desitjo un magnífic 2015.
UNA NOVA VIDA (Slawomir Mrozek)
Vaig
decidir començar una nova vida. Categòricament i inapel·lable. Només restava
decidir una qüestió: a partir que quan?
La resposta
no deixava lloc a dubtes: “a partir de demà”.
En
despertar-me l’endemà al matí, vaig constatar que una vegada més era “avui”,
igual que “ahir”. Atès que havia de començar una nova vida a partir de demà, no
podia començar-la avui.
“No importa
–vaig pensar- . Demà també serà demà.”
I vaig
passar tranquil·lament el dia a l’antiga. No tan sols sense remordiments de
consciència, sinó ple de bons sentiments i reconfortants esperances.
Però per
desgràcia, el dia següent era novament avui, igual que ahir i que abans d’ahir.
“No és
culpa meva –vaig pensar- si algun dimoni no para de canviar el demà per l’avui.
La meva decisió és irrebutjable i irrevocable. Intentem-ho una vegada més, no
sigui que el dimoni es cansi i demà sigui per fi demà.”
Desgraciadament,
no va ser així. Continuava essent avui i cap altra cosa que avui. Vaig acabar
perdent les esperances. “Tot sembla indicar que mai arribarà aquest demà – vaig
pensar- . ¿I si començo la nova vida no a partir de demà, sinó a partir d’avui
mateix?”
No obstant
això, de seguida vaig comprendre de com era d’absurd aquest plantejament.
Perquè si l’avui es repeteix invariablement des de fa tant de temps, ha de ser
ja molt vell, i per tant, qualsevol vida avui també ha de ser molt vella. Una
nova vida és una nova vida, i tan sols és possible si comença de nou, o sigui a
partir de demà, si és que de debò ha de ser nova.
I vaig
anar-me’n a dormir amb la ferma decisió que a partir de demà començaria una
nova vida. Perquè malgrat tot, sempre hi ha d’haver un demà.
(Traducció
de Galionar)
