diumenge, 31 de desembre del 2017

Tanka de l'any que s'acaba

L'any s'acomiada.
Dels jardins polonesos,
groc d’esperança.
De les hores incertes,
sols l'amor ens en guarda.
Imatges del meu octubre a Lublin (Polònia) 
MOLT BON 2018 A TOTHOM!  

dissabte, 23 de desembre del 2017

Nadal 2017


ESTRANYESA
Imagino Maria contemplant amb estranyesa
el Nen tot just nat.
Fill de la Paraula? Cim de la Promesa?
Si no en sabés l’engendrament sagrat,
tot seria tan normal! –tret de la pobresa
de la cova i el pessebre i la fredor i l’obscuritat.

Aquest instant és immortal, en té el goig i la certesa:
canvia el món, li dóna plenitud,
però qui més ho sap?, qui més ho veu?, qui més ho sent
amb gratitud?,
qui més pot creure que Déu renunciï a l’absolut
i assumeixi, desvalgut, tanta feblesa?

I Maria tem per Déu per primer cop: l’escoltaran?,
l’entendran?, l’acceptaran? Porten tants segles esperant
força, llibertat, poder i reialesa!

Donar-se a un Déu totpoderós no fou una proesa
tan gran com donar-se ara a aquest Déu fet infantesa:
amb aquell Déu tan gran no l’espantava res,
se sentia acompanyada i sostinguda,
però amb Déu a la falda, vulnerable, incomprès,
el que d’ella es demana és tan foll i tan gran!

I se sent tan feliç amb l’Infant
com se sent desconcertada i perduda.

David Jou (del nou poemari Cant Espiritual 2017) 


diumenge, 10 de desembre del 2017

Un 1, un 5 i un altre 5...


(AMB PERMÍS DEL POETA, EN CARLES VALL)

Cent cinquanta cinc lladres,
cent cinquanta cinc bandarres,
mediocres a manades,
ganduls amb un os a l'esquena.
Cent cinquanta cinc botxins
esmolant les dalles.
Cent cinquanta cinc creus
amb l’hòstia endimoniada.

Cent cinquanta cinc núvols negres
que ens volen tapar
el Sol i la Lluna.
Cent cinquanta cinc
porres per decret...

Cent cinquanta cinc
mals accents al dictat,
cent cinquanta cinc
mosques saballoneres.
Cent cinquanta cinc
ments obtuses i
mal moblades.
Cent cinquanta cinc
toves de caganers...

Carles Vall

dissabte, 2 de desembre del 2017

Plouen fulles grogues...


Plouen fulles grogues en forma de cor,
voltegen i dansen en petits corriols.
Cal l’espera llarga de l’hivern mandrós
i de nou les branques lluiran colors.

Plouen dies vacus en el fons del cor;
cal un temps de pausa per saber qui som.
Atiem les flames, endrecem records,
i les nostres branques floriran de nou.

No estiguem pas tristos, que l’hivern és dolç;
plouen fulles grogues en forma de cor...

Montse Galionar