Els teus ulls mirant el mar...

Fotografia: Jaume Sendra

 

Els teus ulls mirant el mar

mentre dansen els teus somnis

com fulles que gronxa el vent.

Paisatges color d’aram,

fumeres com fils de boira

alçant-se damunt dels camps...

Els teus ulls mirant el mar

mentre uns altres ulls et pensen,

i t’enyoren i es deleixen,

tan propers i tan distants...

Miratges, temps de tardor,

quan les mans, enfredorides,

cerquen la teva escalfor... 

Els teus ulls mirant el mar

mentre vas forjant somriures    

entre el cel, el fum i els arbres,

i uns altres llavis inventen

nous camins per les contrades

del teu cos apassionat... 

Els teus ulls mirant el mar,

silencis que el cor bressola...

i el vent esfulla la rosa

del màgic temps d’estimar...

 

Montse Galionar

 

Home de ferro

Escultura al Roc del Quer (Canillo, Andorra)

 Una nova tardor ha acomiadat els déus, però un va voler quedar-s'hi...

Home de ferro

sobre la vall,

el món albires

d’un pedestal.

Home de ferro,

déu pensador,

tan dur per fora,

tan tendre el cor...

Home de ferro,

m’has pres el lloc.

Tot i el vertigen

fes-me un racó.

Home de ferro,

déu forjador

dels mil poemes

de la tardor.

                                   Montse Galionar (dins 4 estacions)

Pedres

Ei, vosaltres, què mireu? Que potser no heu vist mai una pedra grenyuda banyant-se al riu i rentant-se la pelambrera? Envejota que em teniu, els calbs i els que us heu rapat!

I sabeu què?, les altres pedres que s'hi posin fulles..., de tardor! 

Vinga, molt bon cap de setmana a tothom!

Esbós de tardor

...A la pell l’escalfor de l’astre càlid per sobreviure

i endins, molt endins, la remor d’aquella pluja calma,

degoteig incessant de petites fulles

en forma de cor, que al vent voleiaven, com besos en flor,

que rebíem pletòrics al rostre, al pit, a les mans,

i que ens amaraven, i que apaivagaven els solcs del camí...

Qui no gosaria avançar per la senda dels somnis

daurada dels fràgils records, ara que no hi ets,

malgrat el farcell intangible de les emocions...

Perquè sí, ara ho sabem, tardor vol dir tard;

perquè sí, ara hem après a saber qui som...

A la pell, l’escalf del sol per sobreviure, i en el cor,

la cançó tardorenca de l’enyor...

Montse Galionar   (dins 4 Estacions)