diumenge, 25 de novembre del 2018

Els teus ulls mirant el mar...

Fotografia: Jaume Sendra
 
Els teus ulls mirant el mar
mentre dansen els teus somnis
com fulles que gronxa el vent.
Paisatges color d’aram,
fumeres com fils de boira
alçant-se damunt dels camps...

Els teus ulls mirant el mar
mentre uns altres ulls et pensen,
i t’enyoren i es deleixen,
tan propers i tan distants...
Miratges, temps de tardor,
quan les mans, enfredorides,
cerquen la teva escalfor... 

Els teus ulls mirant el mar
mentre vas forjant somriures    
entre el cel, el fum i els arbres,
i uns altres llavis inventen
nous camins per les contrades
del teu cos apassionat... 

Els teus ulls mirant el mar,
silencis que el cor bressola...
i el vent esfulla la rosa
del màgic temps d’estimar...
 
Montse Galionar
 

diumenge, 18 de novembre del 2018

Home de ferro


Escultura al Roc del Quer (Canillo, Andorra)
 Una nova tardor ha acomiadat els déus, però un va voler quedar-s'hi...

Home de ferro
sobre la vall,
el món albires
d’un pedestal.

Home de ferro,
déu pensador,
tan dur per fora,
tan tendre el cor...

Home de ferro,
m’has pres el lloc.
Tot i el vertigen
fes-me un racó.

Home de ferro,
déu forjador
dels mil poemes
de la tardor.

                                   Montse Galionar (dins 4 estacions)


diumenge, 11 de novembre del 2018

Pedres


Ei, vosaltres, què mireu? Que potser no heu vist mai una pedra grenyuda banyant-se al riu i rentant-se la pelambrera? Envejota que em teniu, els calbs i els que us heu rapat!
I sabeu què?, les altres pedres que s'hi posin fulles..., de tardor! 
Vinga, molt bon cap de setmana a tothom!

diumenge, 4 de novembre del 2018

Esbós de tardor


...A la pell l’escalfor de l’astre càlid per sobreviure
i endins, molt endins, la remor d’aquella pluja calma,
degoteig incessant de petites fulles
en forma de cor, que al vent voleiaven, com besos en flor,
que rebíem pletòrics al rostre, al pit, a les mans,
i que ens amaraven, i que apaivagaven els solcs del camí...
Qui no gosaria avançar per la senda dels somnis
daurada dels fràgils records, ara que no hi ets,
malgrat el farcell intangible de les emocions...
Perquè sí, ara ho sabem, tardor vol dir tard;
perquè sí, ara hem après a saber qui som...
A la pell, l’escalf del sol per sobreviure, i en el cor,
la cançó tardorenca de l’enyor...

Montse Galionar   (dins 4 Estacions)