Va anar obrint
les capes de dins seu, fins desplegar-se en totes les nines que duia a dintre,
i es va anar fent petita, petita, petita... Tan insignificant que al final ja
ni es veia, i un dia es va perdre... Ara no pot recompondre’s...
diumenge, 29 de novembre de 2015
dijous, 26 de novembre de 2015
No tinc nom
A Novesflors, després d'una conversa sobre religiositat i espiritualitat.
No tinc nom;
sóc com l'aire fresc de les muntanyes.
No tinc asil;
sóc com les aigües sense dic.
No tinc santuaris qual els déus
misteriosos,
ni estic a la cúpula dels temples solemnes.
No tinc sagrades escriptures,
ni estic fermat a la tradició.
No estic en l'encens
que puja als altars
ni a la pompa de les grans cerimònies.
Tampoc estic en l'orada imatge,
ni en les notes d'un òrgan sumptuós.
No estic limitat per teories,
ni corromput per creences.
No sóc esclau de les religions,
ni de la pia assistència dels seus
sacerdots.
No sóc enganyat per filosofies;
ni el poder de les seves sectes em dóna
nom.
No sóc humil ni conspicu
ni afable ni violent;
jo sóc l'Adorador i l’Adorat,
jo sóc Lliure.
La meva cançó és la cançó del riu
en el seu anhel per la mar és immens,
divagant, divagant, divagant ...
Jo sóc la Vida!
JIDDU KRISHNAMURTI (Traducció al català de Catalina Cerdó)
dissabte, 14 de novembre de 2015
Per què...?
Matar, per què?
I a nom de qui?
Ni per Al·là
ni per cap crist;
car Déu vol dir
només AMOR...
dimarts, 10 de novembre de 2015
Ha tornat el novembre.
Contemplar la natura i gaudir-ne com si fos la primera
vegada; gaudir-ne i contemplar-la com si fos el darrer cop... I enmig de tot
això, pensaments i introspeccions de tota mena que, com el paisatge de tardor,
combinen el groc de la caducitat amb el verd de la permanència, sota un cel tan
blau que decanta la balança sense vacil·lacions cap a una sola paraula: VIDA. I
davant d’ella només podem pronunciar un mot: GRÀCIES.
I és que, amics meus, ha tornat el NOVEMBRE!
de llenya que crema als
focs de les llars.
i evoco paisatges de
boira i d’aram.
(Només un instant; durarà
per sempre.)
que el vent arrossega
d’ací cap allà.
i els fulls d’un bon
llibre m’abriven el pas...
La tarda, a ponent, torna
roig els blaus...
que en les hores calmes
t’aniré trenant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)