dissabte, 27 de juliol de 2013

Sota el cel de Boí - 3 (Desperta la vall)


Caminet de la muntanya,
drecera que véns i vas:
¿no has vist passar Déu a l’alba,
no l’has vist, tu, passar pas?
M’han dit que tan punt es lleva
es passeja amunt i avall,
i al cel que n’era tan negre
l’inunda de colors blaus.
Bufa en els cims ben fort l’aire,
esclaten les aus xisclant;
tota la vall s’esborrona
al refrec del seu passar.
M’agradaria amagar-me,
fer-me pols al teu costat,
caminet, així el veuria
per si és com em van contar.
Jo crec que deu ser un poeta
enamorat de la vall
i de tan bé que s’hi troba
ja no n’ha volgut marxar.
També jo m’hi quedaria
per sempre, en el pic més alt,
i gaudir d’aquelles forces
que tan sols tinc aquí dalt.
Caminet, demà quan baixi,
li dius que m’hi vull quedar;
que enmig de gorgs i muntanyes
mon cor hi resta atrapat;
que també vull ser poeta,
que també estimo la vall.
Galionar 

12 comentaris:

  1. Poeta, poeta ... no sé si Déu ho serà. Té el do de la paraula, manobre dels sentiments, si fos un veritable poeta ens hauria deixat viure al Jardí de l'Edèn per sempre.
    Però cal reconèixer que tota la seva obra és poesia, fins i tot l'home ...

    Bona tarda Galionar :)
    (Avui allà a dalt a Boí segur que s'està més fresc que a la plana)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pere, i per què ens hauria d'haver deixat viure al Jardí de l'Edén? I no pot ser que no l'haguem sabut entendre mai...? Això en cas que existís, és clar.
      A Boí, quan fa calor forta, la temperatura encara és molt més elevada que aquí. A les nits, però, sí que s'hi està bé. En canvi, aquesta passada, a Vilafranca, ha estat un suplici... I per a la tarda tenim avís de cop de calor... :(
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  2. Deu ser una vall que t'atrapa i, pel que es veu, a tu t'inspira els versos d'allò més bé.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Novesflors, és una vall tremendament important per a mi que em té ben atrapada, i tots aquests poemes, que ja tenen anys, corresponen a un moment emocionalment molt intens..., i molt terrenal també :)
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  3. No m'estranya que t'hi vulguis quedar en aquesta delícia de Vall jo, entre gorgs, muntanyes i cims alts, també m'hi quedaria...Bé, una temporada!
    Estic d'acord en això que tota l'obra de Déu és poesia, la natura ens fa viure tantes emocions... Un poema preciós Montse, que gaudeixis d'aquesta bonica Vall.
    Petonets de capvespre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser. Espero trobar bons dies,quan hi vagi a mitjans d'agost, i que no arreplegui gaires tempestes ni pedregades... I també espero gaudir al màxim de l'estada!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  4. Inspiradíssim el teu poema, Galionar. M'ha agradat molt.
    Jo també vull creure en un Deu poeta i que el Paradís està a Boí.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs, Glòria, no és impossible de creure-ho. Però possiblement el teu Déu i el teu Paradís els trobaràs en algún altre lloc que per a tu siguin importantíssims, o on hagis estimat molt...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  5. Jo també vull ser poeta, com tu... Déu ja n'ha fet de poesia, ja, a les valls i muntanyes (si existeix, és clar!) :DDD

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme, jo només sé fer una mica de poesía amb les paraules; tu, en canvi, la saps fer amb tot allò que toques, siguin pinzells, lletres o abraçades...
      Una de molt gran per a tu, bonica!

      Suprimeix
  6. Respostes
    1. Sí, Rits, almenys allà s'hi està molt bé, a la nit i al matí, quant a temperatura...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix