Caminois de pedra, amb
tolls d’aigua i fang:
la mateixa pluja que
assaona els camps.
També així la vida,
capciosa, vibrant;
el que a uns agrada, a
d’altres fa mal.
(Dins Itineràncies,
octubre 2012)
També hi diuen, de la pluja...
Gotes de pluja
escriuen camins
en els vidres de casa.
Recordo les teves galtes
plenes de corriolets
un dia quan ... ploraves.
(Pere)
Si tu fossis pluja
faries saó
que per les collites
es d'allò més bo.
Trauries la pols,
camins i teulats
lluirien com nous.
Acarones l'ànima
amb gotes de mots.
Si tu fossis pluja
sota el teu misteri
quedaríem xops.
(Carme)
També hi diuen, de la pluja...
Gotes de pluja
escriuen camins
en els vidres de casa.
Recordo les teves galtes
plenes de corriolets
un dia quan ... ploraves.
(Pere)
Si tu fossis pluja
faries saó
que per les collites
es d'allò més bo.
Trauries la pols,
camins i teulats
lluirien com nous.
Acarones l'ànima
amb gotes de mots.
Si tu fossis pluja
sota el teu misteri
quedaríem xops.
(Carme)