A reveure, poeta, i gràcies per haver-nos regalat la teva poesia. Descansa en pau.
Continua
escrivint, no paris, lliga verbs
amb substantius, això és bo, continua, lliga
substantius
amb d'altres elements subordinats
al seny, no
paris, lliga'ls mitjançant l'ordenació,
la severitat,
la bellesa i molts d'altres cordills,
que no puguin
desfer-se, lliga'ls
a la columna
de la màxima verticalitat, del màxim
diàmetre,
entre comes i punts
i punts
suspensius, lliga'ls ben fort
a l'antiga
columna del poema.
Però no n'hi
ha prou, continua escrivint, no paris,
i, sobretot,
no vulguis
assolir
l'última paraula, l'última paraula
no és enlloc,
l'última paraula és aquesta: mai. Saps?
El Verb
exhaurí Déu i tu no ets Déu,
doncs no pots
exhaurir-te. vés més enllà,
més enllà del
verb i el substantiu i el seny
i la columna,
no paris, fes
embogir el
poema,
embogiu tots
dos.
Màrius Sampere
Passarell