PRENEU LES ROSES
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una
estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les
places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest
mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De
la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la
contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels
homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa
cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que
els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu,
també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu
Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u
de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta
primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de
llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del
poeta.
Olga Xirinacs (21 de març de 2016)
Prendrem les roses, Olga, i els versos que
ens regales;
fa tants anys que has escrit aquesta
primavera,
que ha esclatat, ufanosa, enmig dels
nostres cors,
amb paraules de perfums indescriptibles,
com un jardí de mots, sensual i esponerós.
Petits i grans, plegats, arreu del món cantem-la,
amb un mateix llenguatge, el de la Poesia.
Prendrem les roses, Olga, per celebrar la
Vida.
Montse Galionar
