Trenquem totes les reixes,
desnuem tots els filats,
enderroquem murs i barreres;
ho sents, amor?, el cel canta.
Al pentagrama dels sentits
hi hem escrit les notes més belles.
Els núvols, ara, dansen sobre el blau,
i deixen entreveure l’esperança.
Perquè la música, com l’art,
no hi entén de barreres, ni filats,
i transcendeix les coses que separen.
Galionar
Hem arrodonit totes les punxes
d'aquell filat esquerp, que esgarrinxava.
I n'hem fet notes.
Cada punxa, ha esdevingut un so ben net.
Ho sents, amor? Ara, el cel canta.
Ens despullarem de núvols
i serem nosaltres qui dansarem
sobre el blau intens dels sentiments.
No hi ha distància entre les notes.
Només hi ha música.
Hem retrobat aquella melodia
que semblava perduda, entre tu i jo.
Carme
A la darrera cadència de la simfonia,
respirarà el silenci als sentits.
I les carícies t'hauran deixat
un pentagrama a la pell.
respirarà el silenci als sentits.
I les carícies t'hauran deixat
un pentagrama a la pell.
Xavier Pujol
Amor sents l'aigua?
Els núvols la cantaven.
Obrim les portes.
Obrim les portes.
Noves Flors
Filats plens de punxes
deixen ferides sagnants,
capturant la llibertat
en un camp ple de crits
que escampen notes de fugida.
deixen ferides sagnants,
capturant la llibertat
en un camp ple de crits
que escampen notes de fugida.
Montse
Passen les notes
més enllà dels filferros
i els dies rúfols,
busca la seua música
un racó on s'escolti
Miquel
He penjat sobre el filat invisible de punxes
Passen les notes
més enllà dels filferros
i els dies rúfols,
busca la seua música
un racó on s'escolti
Miquel
He penjat sobre el filat invisible de punxes
que esquinça la meva ànima,
notes que ja no són cançons.
Ja no hi ha versos que musicar entre tu i jo.
Absent la melodia,
queda el silenci del sentiment perdut.
Que caigui sobre meu furiosa la tempesta
i l'aigua s'endugui per sempre el teu record.
No vull mai més sentir del teu amor les notes.
Més negres que aquests núvols que em cobreixen,
més negre és encara el teu record.
Mònica
Nocturn presagi
rere la nuvolada.
Se'n va l'autumne
amb els seus filats, notes
de fugida hi cantaven.
Jordi Dorca
Ja no hi ha versos que musicar entre tu i jo.
Absent la melodia,
queda el silenci del sentiment perdut.
Que caigui sobre meu furiosa la tempesta
i l'aigua s'endugui per sempre el teu record.
No vull mai més sentir del teu amor les notes.
Més negres que aquests núvols que em cobreixen,
més negre és encara el teu record.
Mònica
Nocturn presagi
rere la nuvolada.
Se'n va l'autumne
amb els seus filats, notes
de fugida hi cantaven.
Jordi Dorca
El sentiment
el dolor torna vers.
De nota a nota,
va de la clau de sol
al sol que els núvols mostren.
Helena Bonals
el dolor torna vers.
De nota a nota,
va de la clau de sol
al sol que els núvols mostren.
Helena Bonals
Aquell fil daurat que em lligava a tu
amb nusos com baules.
Aquella cadena tan dolça i lleugera
quan a tu em lligava
s'ha trencat de cop, amb una estrebada.
I s'ha convertit en filat de punxes
que fereix i talla,
com l'esgarrinx de notes desafinades.
Glòria
amb nusos com baules.
Aquella cadena tan dolça i lleugera
quan a tu em lligava
s'ha trencat de cop, amb una estrebada.
I s'ha convertit en filat de punxes
que fereix i talla,
com l'esgarrinx de notes desafinades.
Glòria
Vestiré cada punxa d'aquest fil ferro
amb negres, blanques, corxeres i fuses
esdevindrà pentagrama de belles melodies
guarint dolçament les ferides del teu record.
sa lluna
amb negres, blanques, corxeres i fuses
esdevindrà pentagrama de belles melodies
guarint dolçament les ferides del teu record.
sa lluna
Sons de violoncel
i de pluja que canta.
Dolça harmonia.
M. Roser
i de pluja que canta.
Dolça harmonia.
M. Roser