Hora calma


Solcant per les bromes

del fred i el silenci,

més enllà dels vidres,

volta el pensament.

Com sons que s’esmunyen,

com mots sense pressa;

com un sospir tendre,

un cant n’emergeix.

Un cant dins la tarda,

enmig les teulades

que resten humides

d’un grisenc plor d’aigua.

Lliscant van les hores

amb somorta fressa;

en l’arrel dels gestos,

unes mans esperen…

Terrats plens de flors,

on la pluja hi canta

sonets de colors…

Ai, esguard furtiu,

devessall de versos;

què en saps de la flama

que em revolta el cor…!

…

I, onejant per l’aire,

els meus pensaments

vers la pluja, escapen

dels mots i del temps…

Montse Galionar

No és l'inici d'un temps qualsevol

A punt per a una nova setmana que no és l’inici d’un temps qualsevol. Estem tristos, tenim por, per ells, per nosaltres, pel país, pel futur, per les evidències que fan tan difícil l’esperança.

Girem els ulls al nostre voltant: tot el que veiem és una xarxa de mentides, d’incerteses, de núvols que ens amaguen el cel, de fred i de grisor.

Però, de tant en tant, una petita escletxa de blau a què aferrar-se, que ens recorda que cal seguir endavant, que cal seguir lluitant. Tossudament alçats!

Carme, Dolors, Oriol, Raül, Josep, Quim, els tres Jordis... Serem amb vosaltres!