Una
vegada més, l’estada al Santuari m'ho confirma: Montserrat és l'obra d'un Déu
que va esdevenir poeta; els seus versos sublims es poden llegir allà on la
vista atansa: en cada roca, cada arbre, cada ocell que canta, cada revolt del
camí... Fins i tot la Lluna hi té el seu poema...
El
naixement d'un nou dia a les muntanyes bé mereix la nostra gratitud amb una
salutació al sol i a la Vida.
De
vegades el camí més difícil és el que ens porta fins al gaudi més intens...
 |
| A l'ermita de Santa Magdalena |
 |
| A l'ermita de Sant Benet |
 |
| A Sant Jeroni |
Llum, sempre llum quan es fa fosc. La del cel, la de la terra...
Camins
que fan de pont entre la meva infantesa i el present en tan sols un instant de
50 anys...
 |
| Camí dels Degotalls |
 |
| Camí de Sant Miquel |
Davant
les cruïlles incertes, flors convertides en mans assenyalen el camí.
 |
| Camí del Pla dels Ocells |
Sí, tots els versos estan ja escrits a la
natura. I tampoc a mi em cal intentar escriure'n més; el meu vell Caminet continua tan vigent com 25 anys enrere...
Caminet de la muntanya,
drecera
que véns i vas:
¿no has
vist passar Déu a l’alba,
no l’has
vist, tu, passar pas?
M’han dit
que tan punt es lleva
es
passeja amunt i avall,
i al cel
que n’era tan negre
l’inunda
de colors blaus.
Bufa en els
cims ben fort l’aire,
esclaten
les aus xisclant;
tota la
vall s’esborrona
al refrec
del seu passar.
M’agradaria
amagar-me,
fer-me
pols al teu costat,
caminet,
així el veuria
per si és
com em van contar.
Jo crec
que deu ser un poeta
enamorat
de la vall
i de tan
bé que s’hi troba
ja no
n’ha volgut marxar.
També jo
m’hi quedaria
per
sempre, en el pic més alt,
i gaudir
d’aquelles forces
que tan
sols tinc aquí dalt.
Caminet,
demà quan baixi,
li dius
que m’hi vull quedar;
que enmig
de gorgs i muntanyes
mon cor
hi resta atrapat;
que també
vull ser poeta,
que també
estimo la vall.
Montse
Galionar
