Innocents

Nadal, cada dia

Cada jorn pot ser Nadal si en el nostre horitzó s'encenen les llums de l’alba.

Si la nit es difumina a glops de roig deixant pas al miracle d’un nou dia.

Si la llum d’una finestra ens vetlla el son, i algú prega i dóna gràcies a la Vida.

Si es redibuixa el paisatge i t’emociones i t’adones que estàs viu.

Si les campanes repiquen i escampen pel món la cançó del tot serà possible...

Cada jorn pot ser Nadal si retornem a l’essència, amb els ulls d’un infant,

i com ell, amb el cor net, aprenem a ser rics amb les coses més senzilles.

Amigues, amics: molt bones festes!

Estrella perduda

Estrella de Nadal perduda i esgotada que, lluny de viatjar feliç i en llibertat, vagareja sense rumb des de fa molts dies per boscos i valls, demana urgentment que algú li indiqui el camí per arribar a l’Establia, allà on representa que l’Amor triomfa i uneix els homes i les dones (dits també de bona voluntat) que no volen ser presos ni preses de les pròpies febleses i que saben llegir el seu missatge de Pau.

Atès que aquest any cap dels senders no aconsegueixen apropar-la al seu destí a causa del mal estat en què es troben, fa una crida als polítics de la comarca perquè destinin més recursos a netejar urgentment boscos i camins, abans que la seva llum s’exhaureixi definitivament si no és capaç d’arribar a temps. Sense ella al damunt, il·luminant el cel, ningú trobarà la Cova...

Signat:  l’Estrella errant.

Amor, amistat...

Si disposeu de 12 minuts, us recomano que obriu el vídeo a pantalla completa i que en gaudiu.

“...Un dia l'Amor li va preguntar a l'Amistat: Per què existeixes tu, si ja hi sóc jo? I aquesta li va respondre: Per fer arribar un somriure on tu has deixat una llàgrima...”

Si alguna cosa m’alça del meu abaltiment no és pas la passió que exacerba els sentits, car quan aquesta fineix resto més abaltit encara; no són els béns materials ni les riqueses mundanes, car ni tot l’or del món podria emplenar la meva buidor; no és ni el brogit de les veus que m’envolten, car manta vegada són exemptes de sentit.

Si alguna cosa m’alça del meu abaltiment, si em deixondeix de la mort en vida, si compassa els batecs del meu cor i em retorna la llum a la mirada, és la inequívoca certesa de la teva ànima a prop meu, AMIC, AMIGA. I la seva companyia màgica, sanadora, irisada com les aigües de la mar, em commou fins a les llàgrimes i em converteix també en aigua, fins a deixar-me net del tot.

Si una cosa és capaç de mantenir-me dempeus davant l’adversitat és el teu nom, AMISTAT.