diumenge, 28 de setembre de 2014

Estrenant el verb “ACATXONDAR”

(Aquests versots van veure la llum l’any passat, tot jugant a inventar noves paraules amb uns amics poetes. El protagonista seria en Met, que en un dia molt calorós es disposa a fer una truita de patates, però s’adona que no té cebes i surt a demanar-ne a la veïna sense pensar a posar-se els pantalons.)


ESTRENANT EL VERB “ACATXONDAR” (O DEMANANT CEBES A CA LA VEÏNA) 

--Salut, oh bona veïna!
--Hola Met, jo què et puc dar?
--Voldria dues cebetes
per anar fent el sopar.
--Però fillet, que no ho saps?,
de Figueres o Alcanar
totes les cebes boniques
en pelar-les fan plorar!
--No patiu, bona veïna,
les llàgrimes em sé eixugar.
--Però amb què, tan poc vestit,
si el que dus a sobre et tapa
ben justet un pam de carn?
--No us agrada el tanga, iaia?
si és modern i refrescant!,
i porta les quatre barres
dels Països Catalans!
--Ai, ves, Met, que m’acatxondes
amb aquest paquet tan gran!,
i jo ja sóc massa vella
per patir de la moral!
Mira, té les dues cebes
i tres patates també;
d’ous no cal que te’n doni,
que ja en vas servit i bé!
--Gràcies, oh bona veïna,
no sap qui honor em fa!,
saber que jo l’acatxondo
em fa sentir un Don Joan.
--Estigues bonet, Met, i torna,
que aquí t’estaré esperant!
--Estigui boneta, veïna,
i ja em pot anar esperant...

(Redéu, la mosqueta morta,
com em mirava el timbal!
si hi torno algun altre dia
em posaré un davantal...)

 Montse Galionar 

18 comentaris:

  1. El veí cebejador aconseguí afigar la senyora!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jajajaaaa, segur que sí, Xavier. En una tarda de pluja com avui, amb el llum que només fa que marxar i tornar, és una bona alternativa això dels versots sense més rerefons.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  2. En la millor tradició de la poètica eròtica catalana: gust pels girs i mesura en la gràcia.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Jordi. Només va ser escrit així, tal com rajava, sense pensar-m'hi gaire... Però de vegades va bé deixar la transcendència aparcada, oi?
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  3. Veient el que heu escrit senyora
    veig que sou dona "catxonda"
    cosa ... que jo ja sabia
    en llegir-vos cada dia.

    Bona tarda Galionar :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jajajaaa, molt bé, Pere! :) Veig que la senyora no té secrets per a vós... :)
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  4. Molt xuli, Montse, podriu fer un diccionari amb aquests verbs tan explícits...
    Per cert, jo la truita amb patates la vull sense ceba!
    Petonets divertits.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Uufff, no no, M. Roser, que no seria apte per a les sensibilitats delicades! :) D'acord, et guardo un tros de truita sense ceba, per a tu!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  5. Ai! La senyora veïna
    Que en veure el paquet tan gran
    no recorda que es padrina
    I va mirant i mirant.


    He, he, he... Impossible no enganxar-s'hi una mica

    .....

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Avui dia tant li fa
      si ets soltera o ets padrina;
      davant un paquet com cal
      més val "polvos" que aspirina...

      Gràcies, Carme, per fer-me riure. Una forta abraçada!

      Suprimeix
  6. M'ha fet molta gràcia el poema! Picantó, però una conversa molt divertida entre els dos veïns. Que no es queixi en Met, que s'ho ha ben buscat!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí noi, es veu que hi ha gent tan acostumada a anar per casa amb pilotes (o gairebé), que no se n'adonen, que normal, normal per a tothom no ho és... :)
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  7. Bonissim!
    Aquest Met amb el seu timbal ha esvalotat-i acatxondat- a la seva pobre veïna, tan tranquil·la com estava... I ara ella ni tastarà la truita.
    Gràcies per fer-me riure tan de gust.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Glòria, per acompanyar-me en els comentaris! Qui sap, si li ho demana ben demanat, encara la tastarà, la truita... :)
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  8. Ha,ha,ha, sempre ens va bé una mica de bon humor, diuen que és bo per la salut.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segur que sí que ho és, Novesflors; no sé si resulta gaire literari, però divertit ho va ser molt, de fer.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  9. Genital! :)) Com diu, en Jordi molt en la línia de la poesia eròtica popular catalana! M'ho he passat de conya llegint-lo.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jajajaaa, Sílvia, la teva primera paraula és genial! :)) M'alegro que haguis passat una bona estona!
      Una forta abraçada1

      Suprimeix