No m’has demanat orgull, sinó coratge,
no conquestes, sinó treball,
no sang, sinó paraules,
i m’has donat, a canvi, tant:
paisatge, llengua, història,
el gust per la convivència,
la lluita per la memòria,
per la presència al món, per un tast de
glòria,
la il·lusió per un futur de llibertat.
¿Què més universal que haver sabut el
sofriment i la derrota
i haver perseverat, amb ràbia però en pau,
en el desig de seguir sent, malgrat l’allau
de violència, d’asfíxia, de desdeny i de
riota?
Això ens uneix al cor adolorit del món,
a la ment rebel del món,
a l’impuls creatiu del món,
això ens hauria d’ensenyar a escoltar
més, molt més encara
que quan, cofois, ens tanquem en
autocomplaença avara
i caiem en un miratge que ens confon.
No, no!: a seguir, a imaginar,
a enriquir la realitat sense abdicar de la
utopia i la quimera!
Voldria ser de glaç i no tenir bandera
però m’encén el foc d’un desig perseverant,
i et sento, Catalunya, com una primavera:
fer país, servir! I el món és gran.
David Jou i Mirabent
És que la nostra terra és així, i per això ens l'estimem...Preciós i adient, el poema.
ResponEliminaPetonets.
Ben d'acord, M. Roser. Bona Diada i una forta abraçada!
EliminaEmocionant!!
ResponEliminaSí Xavier, com molts d'aquest poeta, sempre amb les formes elegants i la paraula justa. Una forta abraçada!
EliminaQuin poema més bonic... amb molt de sentiment. Per voler ser de glaç... no ho és gens no... ;)
ResponEliminaSí Carme, em va semblar un poema prou adequat per a una Diada com aquesta. No, en David no és de glaç, no...! :) Te'n dono paraula! :)
EliminaUna forta abraçada!
Paraules d'amor a Catalunya, d'ànim i esperança.
ResponEliminaPerò aquesta pinzellada d'utopia i quimera que ens deixa em recorda aquell "Demaneu l'impossible" de maig 1968.
Bona nit Galionar.
Pere, possiblement aquell crit de la revolució francesa ens serveix també a nosaltres, i potser gràcies a aquest crit algun dia la utopia esdevingui realitat... Només el temps ens ho dirà.
EliminaUna forta abraçada i bona Diada!
El doctor Jou ha estat sempre un gran humanista i això es traspua ben sovint en la seva poesia. M'agrada també com a conferenciant -ciència i ètica- i com a traductor. Una gran tria el seu poema!
ResponEliminaDes de El Far, abraçades.
Ben d'acord amb tu, Jordi; tinc el goig de comptar amb la seva amistat des de fa anys i et puc assegurar que com a persona encara m'agrada més; amb ell es palesa que la grandesa humana va directament lligada amb la senzillesa, amb la discreció i la modèstia.
EliminaUna forta abraçada!
Un poema preciós, gràssis per compartir-ho!
ResponEliminaBona Diada, nina! :)
Moltes gràcies, Lluneta; una molt forta abraçada!
EliminaPer dret a SER, un escrit tan profund com el sentiment català que sempre rebrota al seus il·lusos enterradors.
ResponEliminaBona Diada a tothom.
Molt bona Diada, Marta, i que res ni ningú ens abarateixi el somni!
EliminaUna gran abraçada!
M'agrada molt el poema de David Jou moltes gràcias Montse!
ResponEliminaUna bona diada!
jaume
Gràcies Jaume, una molt bona Diada també per a tu!
EliminaUna forta abraçada!
Un poema molt ben triat per un dia com aquest. Emocionant.
ResponEliminaLa d'avui ha estat una Diada per recordar.
Una abraçada, Montse
Sí Glòria, una Diada irrepetible. Els qui l'hem viscuda d'alguna manera, no l'oblidarem mai més.
EliminaUna forta abraçada!