de llenya que crema als focs de les llars.
Obro el cor i els sentits a la porta dels somnis
i evoco paisatges de boira i d’aram.
Voldria que hi fossis; tinc fred a les mans.
(Només un instant; durarà per sempre.)
Esbullo amb els passos catifes de coure
que el vent arrossega d’ací cap allà.
M’abrigo amb jaquetes de llana molt flonja
i els fulls d’un bon llibre m’abriven el pas...
Benvingut aquest temps de nostàlgia i de calma.
La tarda, a ponent, torna roig els blaus...
Recullo a la falda un ramell de promeses
que en les hores calmes t’aniré trenant.
Estimo el novembre.
Galionar
De segur que ja ho havia llegit al teu anterior espai. Les teues fotografies de tardor tenen una força especial, amb aquest aram pujat de to... I l'acròstic, molt aconseguit.
ResponEliminaTambé m'agrada especialment la part del vídeo en què les fulles són les protagonistes.
ResponEliminaMontse, els dos comentaris esborrats son meus. Quan puga escriure com cal ho fare. No se que li passa al teclat. No puc posar ni accents, ni apostrof ni altres signes de puntuacio.
ResponEliminaTampoc puc per un copia i pega.
Abra'ades. Ni posar la c trencada.
Jo no sé pas si l'havia llegit. Ara no el recordo i és molt maco. Crec que el recordaria.
ResponEliminaEscolto la tardor... alegre tardor!
Jo també estimo el novembre!
No és un dels mesos que més m’agrada aquest de Novembre. Però caldrà passar-lo per arribar al següent i a l’altre i a l’altre,…
ResponEliminaGràcies per conduir-nos pels camins de la sensibilitat a través dels moments i estats, que- farcits de les experiències que cadascú tenim i ens condicionen el seu pas- es fan més lleugers amb l’acompanyament que la bellesa dels teus versos proporciona als qui et llegim i ens enriquim de tu.
Una forta abraçada,
amparo.
Ara! Com que soc novell en aquest univers dels blocs m'he fet un petit embolic i fa una estona que hi patullo, però, ara que t'he descobert ja et tinc, perquè m'agrada molt el que he vist i he llegit. Em sap greu el tit. Demà ja em passaré per aquí.
ResponEliminaFinalment m'han passat l'altre ordinador.
ResponEliminaRecorde molt bé aquest acr`stic i també el que jo et vaig dedicar als comentaris en el seu dia.
Et deixe un dels meus poemes prdeilectes de Maragall.
Cant de Novembre
Joan Maragall
El vermell dels arbres,
encès per la posta —dels sols invernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!
Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i am les fulles que sen van;
gosem el dia séns mirâ endarrera,
sense pensâ amb els dies que vindran.
Gosa l moment;
gosa l moment que t convida,
i correras alegre a tot combat:
un dia de vida és vida:
gosa l moment que t'ha sigut donat.
No t'entristeixin, doncs, els funerals Novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De planye és el donzell que ageu sos membres
ans d'haver—los cançat en el plaer.
Acabe de veure que ens has deixat una altra entrada! Ara ja no em dóna temps, però serà un plaer acompanyar-te demà.
A mi també m'agrada el novembre, igual com ho dius al poema. On vivim és un mes climatològicament desconcertant. Per una banda voldríem que ja fos hivern i per l'altre que no s'allunyés de l'estiu massa de pressa. Això genera uns estats d'ànim un dia d'eufòria, l'altre de nostàlgia. Temps de records. Nadal s'acosta, i els llums prematurs al carrer insisteixen a anunciar-nos ho amb una certa impèrtinència, pobrets.
ResponEliminaUn bon vers per encarar aquest mes difícil amb positivitat. Gràcies!
Novesflors, com he pogut comprovar al teu espai, totes dues estimem el novembre, i m'agrada aquesta coïncidència.
ResponEliminaJoana, que t'han donat gat per llebre en això del teclat? Per sort, finalment has pogut deixar-me aquest poema fantàstic de Maragall, i ha valgut la pena. Gràcies.
Carme, segurament que no l'havies llegit; el poema era d'abans d'haver tingut el plaer de conèixer-te.
Amparo, ja sé que el novembre és el pitjor mes per a tu; en el meu cas m'agrada pel privilegi de gaudir d'un paisatge de colors excepcionalment bells. Quant als ànims..., ja seria tot una altra història. És el mes d'enyorar profundament allò que es desitja i que no és té.
Joan, gràcies per la teva presència a aquest espai. Va ser una gran casualitat que esmentéssim un tema i que poca estona després..., ja saps. Ara ell ja forma part de la terra, d'una terra flonja al Penedès, a sota d'un llorer i al costat d'una bassa de granotes.
Florenci, no em parlis del Nadal i dels seus llums abans d'hora, que em fan deprimir moltíssim. També com tu penso que el novembre és un mes de contrastos, entre l'eufòria i la nostàlgia. Però és un mes bellíssim per a la contemplació del paisatge i per a una dolça melangia que moltes vegades fa companyia i tot.
Una forta abraçada a tothom!
El novembre és el meridià de la tardor. N'has dibuixat una imatge ben bonica, en el teu acròstic...També és encisadora la de la fulla voleiant i caient al prat.
ResponEliminaGràcies!
Sí, Pilar, novembre està, com diu Florenci, a cavall de l'eufòria i la nostàlgia; ens recorda el final de l'estiu i la proximitat de les festes nadalenques.
ResponEliminaSobre el vídeo també hi estic d'acord; la persona que el va fer ha de ser tot un artista. M'agradaria molt aprendre'n, de fer aquests muntatges, perquè d'idees ja en tinc, però de coneixements tècnics cap ni un.
Una forta abraçada.