diumenge, 14 de novembre de 2010

Matemàtiques i altres sensibilitats

Avui us deixo amb la grata companyia d'un vídeo amic, on es palesa el maridatge entre lletres i números com una realitat autèntica. Diversos i molt bons poetes ens ho avalen. Matemàtiques i poesia, la mateixa sensibilitat expressada de maneres diferents però en perfecta harmonia. La música exquisida, les fotografies de l'autor en són una mostra  clara que no tan sols amb les lletres es pot escriure versos.
Per a tots els interessats en el tema, us recomano una visita a la web del seu autor, Gabriel Ivorra,  Matemàtiques i altres sensibilitats  . Em sembla que us hi quedareu una llarga estona.
(Gabriel, amb el teu permís.)

Vídeo de Gabriel Ivorra

15 comentaris:

  1. És preciós!

    Algunes imatges m'han fet venir ganes de reprendre les meves Geometries clandestines... a vegades em falten idees i aquí n'hi ha tantes!

    Gràcies galionar per acostar-nos a Gabriel fins aquí. I per descomptat, moltissimes gràcies Gabriel!

    ResponSuprimeix
  2. Perspectiva, geometria... Quanta bellesa en tot això també! I ja és ben bé el que dius tu: "Matemàtiques i poesia, la mateixa sensibilitat expressada de maneres diferents però en perfecta harmonia." Per què aquesta mania d'excloure les coses, les unes de les altres? Bellíssim! I la música preciosa. Moltes gràcies!!

    ResponSuprimeix
  3. M' encanta!!! i aixo que soc de lletres i les mates i jo mai em sigut gaire amigues, però nena, fins i tot faria un esforç perquè es realment impressionant.

    Petonet maca

    ResponSuprimeix
  4. Montse moltes gràcies pel vídeo. Ja coneixia la pàgina de Gabriel a partir del teu blog. Fa un temps vaig entrar, li vaig donar una ullada,li vaig deixar les meues paraules d'admiració i intercanvièrm impressions.
    Comptar amb un material com el que ell ens ofereix no es troba així com així i ell el comparteix lliurement amb tothom per a que es beneficie tothom, mestres i alumnes.
    Moltes gàcies per fer que hi arribe a la gent.

    Bon dia de diumenge i fins la propera entrada.

    ResponSuprimeix
  5. Per allò de les Matemàtiques, la poesia, la vida,…
    Sembla que hi ha dies en què la vida se’ns presenta com una gran possibilitat que, partint de zero pot arribar a l’infinit i, essent fidel al concepte d’allò que no té finitud, ens ofereix totes i més raons encara per omplir les hores de riquesa i omplir-nos nosaltres de vitalitat i motius per ser i ser i ser,…. fins arribar inclús a poder també estar.
    Hi ha altres dies, en canvi, on tot es redueïx a la temuda i consistent operació que ens diu allò que dos i dos sols poden ser quatre i, tot es tanca en eixa afirmació que ja no dóna més opcions en la seua resposta. Aleshores una se n’adona que no és capaç d’estar perquè no pot ni ser.

    Ambdues realitats són tossudament certes: del zero a l’infinit hi ha un camí etern obert a l’esperança a l’igual que dos i dos no poden ser-ne només que quatre tancant-nos les portes a altres solucions.

    Cal, doncs, creure’ns tant l’una com l’altra i gaudir de l’infinit amb tota la intensitat de la que ens siguem capaços, abans que la suma tancada vinga a posar-nos de nou la traveta i, també intensament, ens faça caure en el propi compte que ens oferix.

    No seré jo la que et diga, estimada Montserrat, quina cara de la moneda tinc davant meu. I, el pitjor de tot, és que hui he perdut l’espill que em permet veure l’altra.
    De tota manera tinc tota la fe posada en què trobaré l’espill de nou.

    Moltes gràcies per acostar-nos sempre a opcions tan valuoses com aquesta pàgina que recomanes hui.

    Una molt forta abraçada,
    amparo.

    ResponSuprimeix
  6. No sé ben bé què dir. L'únic que se'm passa pel cap és donar les gràcies a tots per les vostres lloances al meu audiovisual.
    Carme, sabent que l'has gaudit era més que suficient, no calien els teus agraïments.
    Florenci, totalment d'acord en no excloure les Matemàtiques i la Poesia, qui tindria la idea original de fer-ho?
    Martona, no ets de lletres, segur que no, ets i punt, la resta no són sinó matissos.
    Joana, moltes salutacions de nou, un plaer llegir-te de nou.
    Amparo, per si et val, 2+2 no sempre sumen 4, fins i tot poden ser 10, t'ho assegure. Molt content que t'hagi donat al menys 5 minutets feliços.
    A Montserrat agraïments immensos, crec que no mereixo tot un post en un blog com aquest, les teves paraules són generossíssimes, no sé què dir més. Només que ha valgut la pena el treball fet, encara que sigui per alegrar 5 minuts a qui tinga la sensibilitat de rebre'l.

    ResponSuprimeix
  7. Gabriel, avui ja has respost d'una manera elegantíssima i molt millor que jo als amics que ens fan companyia en aquest espai. Per tant, ja no afegiré res més als comentaris, a part de donar les gràcies a tothom per la seva presència.
    Sobre si ho mereixes o no: mira, els meus blocs potser no segueixen una línia gaire ben establerta en els continguts, sobretot quan aporto material aliè, perquè només hi publico allò que realment m'ha arribat al cor, m'ha aportat qulcom de positiu a l'esperit o que m'ha agradat, senzillament. Ser autor d'un bloc dóna la llibertat de fer amb ell el que es vulgui, sense donar explicacions ni ensabonar gratuïtament a ningú. I ja saps que tant les teves fotografies, com els teus muntatges, com tota la web en general em van captivar fa temps. I que et considero un gran poeta per la capacitat que tens de saber veure la bellesa en les coses que t'envolten. Tant és com es blasmi aquesta poesia; tu ho fas amb una càmera, un altre ho farà amb els pinzells, o un altre amb una partitura. I tots haureu creat bellesa (bé, n'hi ha que no ho aconsegueixen ni per mal de morir, però és una altra història).
    Així doncs, el plaer ha estat meu per haver pogut comptar amb un material tan valuós i amb la teva companyia. I crec que puc parlar en nom de tots els amics que ens acompanyen.
    Una forta abraçada a tothom i gràcies, Gabriel.

    ResponSuprimeix
  8. Em quede amb que 2 i 2 poden arribar a ser-ne 10, Gabriel. Potser hui no m’ix la suma, però lai confiança en eixa afirmació em l’ofereix, entre altres coses, la sensibilitat que hi ha al teu espai, fruit que només pot vindre de persones que saben per on caminen i tenen més que demostrat allò que diuen. Gràcies per la generositat de compartir-h i fer-ho creïble.
    Una abraçada,
    amparo

    ResponSuprimeix
  9. molt maco i molt interesant, a vegades costa veure la poesia a les formes geomètriques pero tot està en saber-ho presentar i acompanyar de la música adient....Fanny

    Gràcies als dos

    ResponSuprimeix
  10. Has rebut la meva resposta al teu correu? A la fi creuré que tinc un fantasme dolent dins del meu ordinador. Una abraçada: Joan Josep

    ResponSuprimeix
  11. En un principi, els savis no distingien entre música, matemàtiques, poesia, geometria... Després vam començar a compartimentar el coneixement i hem arribat sovint a l'absurd de fer que les coses siguin excloents, però només amb el retorn a l'humanisme, al coneixement global, serem capaços de trobar l'equilibri mental que, com a humanitat, hem perdut. La bellesa no és una fòrmula matemàtica, però les fòrmules matemàtiques són bellíssimes.

    ResponSuprimeix
  12. Fanny, gràcies per la visita. Si la geometria te la presenten d'aquesta suggestiva manera, no és gens difícil que t'agradi. I de la música, què me'n dius? Va, dona, que era el nostre ofici!
    Joan Josep, de fantasmes res. Espero que hagis rebut també el meu, de correu, i que t'agradi el llibre.
    Joan, és ben cert el que dius. Em recordes el meu amic David Jou quan també parla d'aquest tema. Em quedo amb la teva darrera frase, tan encertada: "La bellesa no és una fòrmula matemàtica, però les fòrmules matemàtiques són bellíssimes". Hi cercaré una imatge adequada i la posaré a la banda dreta de l'espai, amb les altres frases que m'agraden.
    Una forta abraçada a tothom!

    ResponSuprimeix
  13. Ei! El David Jou va ser profe de ma filla!

    ResponSuprimeix
  14. Montse, passa't per Anoarra, que tens una sorpresa.
    I imagine que cap el dimarts en tindràs una altra, però no al bloc, serà a ta casa.
    Una gran abraçada

    ResponSuprimeix
  15. Ep! que em sembla que també hauràs de passar pels haikus, crec que hafet un haiku-comentari de ...
    Bé no dic res més que no vull que deixe de ser una SURPRISE!!!

    ResponSuprimeix