 |
| Fotografia: Jaume Sendra |
Els teus ulls mirant el mar
mentre dansen els teus somnis
com fulles que gronxa el vent.
Paisatges color d’aram,
fumeres com fils de boira
alçant-se damunt dels camps...
Els teus ulls mirant el mar
mentre uns altres ulls et pensen,
i t’enyoren i es deleixen,
tan propers i tan distants...
Miratges, temps de tardor,
quan les mans, enfredorides,
cerquen la teva escalfor...
Els teus ulls mirant el mar
mentre vas forjant somriures
entre el cel, el fum i els arbres,
i uns altres llavis inventen
nous camins per les contrades
del teu cos apassionat...
Els teus ulls mirant el mar,
silencis que el cor bressola...
i el vent esfulla la rosa
del màgic temps d’estimar...
Montse Galionar
Un aplaudiment molt fort, Montse! M"agrada moltíssim aquest poema. Ho té tot: sentiment, intensitat, metàfores i imatges precioses, ritme, música, misteri...
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme. Ja té ja uns anys; el vaig fer just en un moment en què encara eren vius en mi tots aquests mots que segons tu conté el poema...
EliminaUna forta abraçada!
Quantes vegades m'he sentit així, els meus ulls mirant el mar com si res com si tot fos possible.
ResponEliminaL'atzavara, la seua silueta m'agrada molt. La paraula també. Recorde aquell joc ,que no sé ben bé qui el va proposar, en què havíem d'apadrinar una paraula. Jo vaig triar ATZAVARA.
Novesflors, una vegada més compartim la manera de viure un sentiment determinat.
EliminaAquesta atzavara és preciosa, la va retratar un amic de Vilanova que té una sensibilitat especial per a les bones fotografies, i l'indret és també la meva platja, la de Vilanova.
Una forta abraçada!
Tot és nostàlgia: la tardor, el teu poema, la silueta de l'atzavara, la cançó del Brel...
ResponElimina"...L'ombra de la teva ombra
l'ombra de la teva mà
l'ombra del teu gos
No em deixis."
Sí, Xavier, sé que tot el poema regalima nostàlgia. En aquells moments, quan el vaig fer ja fa uns anys, em sentia exactament així...
EliminaQuan Brel canta allò de no em deixis pas, és perquè ja sap perdut allò que volia per sempre...
Una forta abraçada!
Preciós poema Montse...Com diu la Carme ho té tot, no li falta de res, és ple d'enyorança i sensibilitat. Em sento com aquesta atzavara que mira el mar, em fa somniar i em porta totes les paraules del poema, perquè em regalin tendreses de tardor!
ResponEliminaPetonets, Montse.
Moltes gràcies, M. Roser. La imatge de l'atzavara la va fotografiar un amic del meu poble que té una sensibilitat molt especial per captar les sortides i les postes de sol a la nostra platja de Vilanova; comparteixo amb tu la meva admiració per la imatge!
EliminaUna forta abraçada!
Montse és un poema preciós i una preciosa cançó de Jacques Brel i la Sílvia Pérez Cruz la broda...impressionant! feia anys que no la escoltava i se m'ha encongit el cor.
ResponEliminaUn plaer que ho acompanyis amb la fotografia que vaig fer de la nostra platja.
Moltes gràcies!
Una forta abraçada!
Jaume
Moltes gràcies, Jume; el plaer és meu d'acompanyar el poema amb una de les teves bellíssimes fotografies. Que per molts anys puguis continuar perseguint les albades!
ResponEliminaUna forta abraçada!