dilluns, 10 de desembre de 2018

Amor, amistat...


Si disposeu de 12 minuts, us recomano que obriu el vídeo a pantalla completa i que en gaudiu.

“...Un dia l'Amor li va preguntar a l'Amistat: Per què existeixes tu, si ja hi sóc jo? I aquesta li va respondre: Per fer arribar un somriure on tu has deixat una llàgrima...”

Si alguna cosa m’alça del meu abaltiment no és pas la passió que exacerba els sentits, car quan aquesta fineix resto més abaltit encara; no són els béns materials ni les riqueses mundanes, car ni tot l’or del món podria emplenar la meva buidor; no és ni el brogit de les veus que m’envolten, car manta vegada són exemptes de sentit.
Si alguna cosa m’alça del meu abaltiment, si em deixondeix de la mort en vida, si compassa els batecs del meu cor i em retorna la llum a la mirada, és la inequívoca certesa de la teva ànima a prop meu, AMIC, AMIGA. I la seva companyia màgica, sanadora, irisada com les aigües de la mar, em commou fins a les llàgrimes i em converteix també en aigua, fins a deixar-me net del tot.
Si una cosa és capaç de mantenir-me dempeus davant l’adversitat és el teu nom, AMISTAT. 


12 comentaris:

  1. Comparteixo aquest valor quasi absolut de l'amistat. És molt bonic l'escrit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme, per la complicitat!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Quina sort tenen les persones que assoleixen tenir un bon amic o amiga que li durin tota la vida. Hi ha qui té dotzenes d'amics o amigues. La veritable amistat és molt difícil de trobar i encara més de mantenir. És imprescindible el compromís i la lleialtat.

    (Magnífica la interpretació musical i coreogràfica de Zorba. Impossible no seguir el ritme amb el peu mentre es contempla. Amb ganes de picar de mans i tot per seguir el, ritme.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una sort immensa, Xavier. Jo puc afirmar que en els dos o tres moments més difícils de la meva vida (que ja comença a ser llarga), sort n'he tingut de les bones amistats, que han arribat allà on la família no arribava...
      Aquesta interpretació musical cada dia m'agrada més, Xavier; em fascina i m'omple d'energia de la bona. El ballarí que interpreta el vell Zorba em sembla superb!
      Gràcies per agradar-te i una forta abraçada!

      Elimina
  3. Amor i amistat, tan necessaris, tan complementaris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Xexu! Però si n'hagués d'escollir un de sol, sens dubte que em quedaria amb l'amor de l'amistat.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Preciós el vídeo tan la cançó de Zorba com la dansa...
    Fas una bona reflexió sobre l'amistat. L'amor és més "egoista", perquè sempre espera alguna cosa de l'altre...En canvi l'amistat, si és autèntica, ho dona tot sense esperar res a canvi.
    Un dia vaig llegir un fragment que ho expressava molt bé: Un amic és el que sempre hi és quan el necessites i també hi és, encara que no el necessitis... Quin mar més bonic!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M. Roser, em sembla molt adequat el fragment que aportes sobre l'amistat. Precisament, en la pel·lícula de Zorba el grec queda ben palès el sentit de l'amistat desinteressada. I aquesta interpretació artística del vídeo em sembla d'un encert formidable!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Sempre he pensat que l'amistat és un tipus d'amor, que d'amors n'hi ha de moltes classes. En qualsevol cas, em done per al·ludida si no et fa res. ;);)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és clar que sí, Novesflors! I jo més rica que mai de saber-te!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. El millor de tot, les amistats romàntiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són una gran cosa, Helena, jo també les conec. Tot i que corren el risc que per a un dels dos aquesta amistat es converteixi en amor i que el patiment estigui assegurat...
      Una forta abraçada!

      Elimina