 |
| Escultura al Roc del Quer (Canillo, Andorra) |
Una nova tardor ha acomiadat els déus, però un va voler quedar-s'hi...
Home de ferro
sobre la vall,
el món albires
d’un pedestal.
Home de ferro,
déu pensador,
tan dur per
fora,
tan tendre el
cor...
Home de ferro,
m’has pres el
lloc.
Tot i el
vertigen
fes-me un
racó.
Home de ferro,
déu forjador
dels mil
poemes
de la tardor.
Montse
Galionar (dins 4 estacions)
Home de ferro
ResponEliminasi en tu creiem
vora els teus tòtems
t'adorarem.
Sí, Carme, i sobretot adorarem l'imponent paisatge que contempla! Almenys en sóc una fidel devota, d'aquest indret, cada vegada que m'escapo a les muntanyes d'Andorra.
EliminaUna forta abraçada!
Home de ferro
ResponEliminano tems el temps
ni sents vertigens
esglaiadors.
Només un déu de les muntanyes podria suportar estar-se en un lloc com aquest sense morir de vertigen, Xavier. Va saber trobar un dels millors llocs de les valls...
EliminaUna forta abraçada!
Me'l conec aquest, jo he estat en aquest mirador! M'agrada el poema, breu i concís, amb paraules justes. Això sí, jo no seuria al costat de l'home de ferro, amb mirar-m'ho rere la barrera en tinc prou!
ResponEliminaGràcies, Xexu. Crec que el vaig trobar allí fa un parell d'anys, abans no hi havia res en aquest lloc. Va ser molt impactant. Pujant carretera amunt des de Canillo veia algú penjat al buit i no sabia què era, i em vaig espantar una mica... No, no m'hi asseuria pas al seu costat; pateixo molt de vertigen!
EliminaUna forta abraçada!
Té una perspectiva de la tardor realment magnífica, l'home de ferro. Ací, a ciutat, tot és diferent. Però plou.
ResponEliminaÉs envejable la vista que té sobre la vall; no saps com l'envejo! Per aquí tampoc ens traiem la pluja de sobre, Novesflors. I fa mal a molts llocs...
EliminaUna forta abraçada!
Ai, d'home de ferro que en conec algun i també li agrada mirar l'infinit.
ResponEliminaNo sé a quin et refereixes, Rits, però sí, segur que n'hi ha més d'un d'home de ferro, ben recobert de pell per fora!
EliminaUna forta abraçada!
Oh! quin lloc tan meravellós per contemplar el paisatge que ha triat l'home de ferro...A mi m'encantaria fer-li companyia i comentar amb ell tot el què d'aquí d'alt s'albira!
ResponEliminaAi, em pensava que ja sabia acabat la mullena i ara sento trona i ploure, fa un bon ruixat...
Petonets tardorals, Montse.
L'han posat en un indret fantàstic, M. Roser! Un indret que ja visitava sovint fa anys, molt abans que hi hagués l'escultura. A mi Andorra em transmet molta pau, és com si m'acollís amb una abraçada cada vegada que hi vaig. No la ciutat plena de gent i edificis, no, sinó les valls, les muntanyes, els llocs més solitaris.
EliminaI sí, aquí també va tornar a ploure molt ahir a la tarda, amb trons i llamps. Ja n'estem una mica tips...
Una forta abraçada!
Sí que m'ha fet agafar vertigen imaginar-me aquí dalt, asseguda... Mereix ben bé que li dediquessis un poema: t'estarà agraït tota la vida, que fa cara de ser llarga.
ResponEliminaUna abraçada.
No ho sé, Olga, si els cors de ferro poden conrear gaire agraïment en el seu interior... La veritat és que aquesta escultura l'han posada a un lloc privilegiat. M'han dit que a l'estiu fins i tot s'hi acosten excursions en autobús per anar-lo a veure.
EliminaUna forta abraçada!