diumenge, 11 de novembre del 2018

Pedres


Ei, vosaltres, què mireu? Que potser no heu vist mai una pedra grenyuda banyant-se al riu i rentant-se la pelambrera? Envejota que em teniu, els calbs i els que us heu rapat!
I sabeu què?, les altres pedres que s'hi posin fulles..., de tardor! 
Vinga, molt bon cap de setmana a tothom!

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

15 comentaris:

  1. xavier pujol11 de novembre del 2018, a les 11:55

    Les pedres, l'aigua, l'herba, les fulles caigudes, l'aire... tot dialoga amb la tardor.
    Hi estem connectats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar11 de novembre del 2018, a les 15:26

      Així és, Xavier. Els posts també, molts dialoguen amb la tardor. Les fotos pertanyen a un cap de setmana d'octubre on vaig poder gaudir a fons d'aquesta bucòlica estació.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. artur11 de novembre del 2018, a les 13:53

    I molt bé que li anirà aquesta pelambrera, amb el fred que vindrà !!
    Bon diumenge !! ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar11 de novembre del 2018, a les 15:28

      Segur que sí, Artur. Perquè mira que l'aigua del riu ja n'estava de gelada a mitjans d'octubre; m'esgarrifo de pensar com estarà a l'hivern...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Carme Rosanas12 de novembre del 2018, a les 11:28

    Grenyuda i amb el nas arremangat... molt bona, Montse!!
    Clar que li tenim enveja! També ens hi haurem de posar fulles de tardor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar12 de novembre del 2018, a les 15:55

      He he he, també m'hi vaig fixar, amb això del nas arremangat, Carme! La vall de Sorteny, a Andorra, conté tresors inigualables!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. M. Roser12 de novembre del 2018, a les 17:42

    Em sembla que vaig veure les fotos a Facebook, molt boniques...Les pedres , com les persones , es veu que també es tenen envegeta...És que amb aquestes melenes ve han de presumir, encara que siguin grenyudes!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
  5. M. Roser12 de novembre del 2018, a les 17:42

    "bé"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar12 de novembre del 2018, a les 18:10

      Em van cridar molt l'atenció, M. Roser, perquè em costava d'entendre que unes pedres a dins un rierol poguessin tenir a sobre aquesta quantitat de vegetació. Em van semblar molt curioses i divertides.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Sergi13 de novembre del 2018, a les 15:00

    Aquesta pedra em recorda una mica a Puigdemont, eh...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar13 de novembre del 2018, a les 15:52

      He he he, Xexu, t'asseguro que a mi també! Però no em vaig atrevir a dir-ho; celebro que me n'hagis donat l'oportunitat, ni que sigui en aquest comentari!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. novesflors14 de novembre del 2018, a les 12:18

    Oh, quins pedrots amb cabells i ornaments! Els qui els tenim més curts ens els vestim de color... he,he.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar14 de novembre del 2018, a les 19:15

      He he he, la formosa pedra també, Novesflors; porta un look molt innovador a base de tint verd-gespa-primavera combinat amb el groc-gespa tardor. Però mai podrà tenir un aspecte tan cuidat, elegant i modern com tu...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Pons14 de novembre del 2018, a les 12:36

    Son les modes dels nous temps, a la meva època les pedres eren més formals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar14 de novembre del 2018, a les 19:16

      Sí, noi, i segurament que no gosaven banyar-se despullades... És que no sé on anirem a parar! :-))
      Una forta abraçada!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)