dimarts, 10 de novembre de 2015

Ha tornat el novembre.

Contemplar la natura i gaudir-ne com si fos la primera vegada; gaudir-ne i contemplar-la com si fos el darrer cop... I enmig de tot això, pensaments i introspeccions de tota mena que, com el paisatge de tardor, combinen el groc de la caducitat amb el verd de la permanència, sota un cel tan blau que decanta la balança sense vacil·lacions cap a una sola paraula: VIDA. I davant d’ella només podem pronunciar un mot: GRÀCIES.

I és que, amics meus, ha tornat el NOVEMBRE!  

Novament, m’arriben efluvis de fum i de cendra,
de llenya que crema als focs de les llars.
Obro el cor i els sentits a la porta dels somnis
i evoco paisatges de boira i d’aram.
Voldria que hi fossis; tinc fred a les mans.
(Només un instant; durarà per sempre.)
Esbullo amb els passos catifes de coure
que el vent arrossega d’ací cap allà.
M’abrigo amb jaquetes de llana molt flonja
i els fulls d’un bon llibre m’abriven el pas...
Benvingut aquest temps de nostàlgia i de calma.
La tarda, a ponent, torna roig els blaus...
Recullo a la falda un ramell de promeses
que en les hores calmes t’aniré trenant.
Estimo el novembre!
Montse Galionar

16 comentaris:

  1. Em sembla un bon retrobament, amb la tardor, amb el novembre.
    I ho expliques d'una manera molt bonica.
    D'aquest cap de setmana no passa que vagi a trobar la tardor, jo també.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme, més que el retrobament amb la tardor, que també, el títol es refereix al retrobament de nou amb el meu poema "Novembre", que es fa un tip de sortir als posts, pobret... Aquesta vegada, però, ho fa acompanyant algunes de les imatges del passat cap de setmana a Andorra; al final vaig trobar els indrets adequats per saludar-la... Gaudeix-ne molt tu també, bonica, si aquest cap de setmana vas al seu encontre!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  2. Quina meravella! Si a ningú no li agradés la tardor, tu li la faries agradar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Novesflors; no puc negar que és la meva estació favorita quant a la seva bellesa plàstica. I la natura és tan agraïda a l'hora de deixar-se fotografiar...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  3. S'olora la tardor ... olor de versos i aquest final de la tarda m'enlluerna mentre em faig un embolic amb la llana flonja de la teva jaqueta.

    Bona nit Galionar :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Pere. El final de la tarda, la posta de sol a la zona dels Cortals d'Andorra va ser meravellosa. Com també ho hauria estat si l'embolic amb la llana flonja de la meva jaqueta hagués pogut ser real... :)
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  4. Montse un post preciós...La tardor també és la meva estació preferida, si vas per la muntanya, miris on miris et saluden aquests ocres preciosos i les postes de sol, i les matinades...Tot traspua vida, encara que sigui una mica arrugada no hi fa res, augmenten la seva plasticitat...I és tan inspiradora!
    També estic preparant el meu post de tardor.
    Petonets, amb la música de Vivaldi, de fons!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M. Roser, celebro que també siguis una noia amb predileccions tardorenques; la bellesa d'aquesta estació per a mi és incomparable... Em sap molt greu viure entre ciment i tenir poques ocasions de sortir a gaudir-ne, però quan puc ho aprofito al màxim.
      Esperem amb ganes el teu post de tardor! Una forta abraçada!

      Suprimeix
  5. Montse, com a amant, també, de la tardor, m'ha agradat la teva manera tan poètica de descriure uns quants instants del novembre. En paraules i en fotografies.
    La cinquena fotografia està carregada de simbolisme. Dos arbres junts, que comparteixen arrels, i un d'ells amb una branca abraça l'altre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier. Ni de bon tros les meves fotografies arriben a la l'excel·lència de les del teu darrer post, però l'amor per aquesta bella estació segur que és molt semblant...
      Em va agradar molt topar-me amb aquest arbre, Xavier. Justament en un indret (el port d'Ordino) on fa uns anys em vaig trobar casualment amb la Carme Rosanas i també ens vam abraçar. I sí, igual com ho fan els dos arbres, la nostra abraçada també perdura en el temps.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  6. A mi també m'agrada molt el novembre, és dels meus mesos preferits, però bé, segur que encara m'agradarà més quan se'm passi la galipàndria que duc a sobre...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xexu, celebro que siguis també un dels nostres! I desitjo que ben aviat la galipàndria et permeti gaudir a fons d'aquest novembre.
      Els meus desigs de millora i una forta abraçada!

      Suprimeix
  7. Gairebé és més maca que la primavera, la tardor que ens presentes.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena, potser l'he sublimada massa, però per a mi és l'estació més bonica de totes. Em proporciona una gran serenitat.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  8. La tardor és una estació preciosa, tot i que ens aboca una mica a la nostàlgia. És inevitable pensar en l'efímer de les coses, relacionar-la amb una maduresa...massa madura. Però després de les teves paraules i les magnífiques fotografies penso com tu: el que val és la vida, la que hem viscut i la que ens resta per viure.
    Gràcies!

    ResponSuprimeix
  9. Gràacies, Glòria. Sí que aquesta estació tardoral convida a la nostàlgia, però és tan agradable gaudir de la seva bellesa, dels seus colors incomparables...! Sempre m'ha subjugat. No penso en res quan en gaudeixo, simplement contemplo i em deixo portar...
    Una forta abraçada!

    ResponSuprimeix