Contemplar la natura i gaudir-ne com si fos la primera
vegada; gaudir-ne i contemplar-la com si fos el darrer cop... I enmig de tot
això, pensaments i introspeccions de tota mena que, com el paisatge de tardor,
combinen el groc de la caducitat amb el verd de la permanència, sota un cel tan
blau que decanta la balança sense vacil·lacions cap a una sola paraula: VIDA. I
davant d’ella només podem pronunciar un mot: GRÀCIES.
I és que, amics meus, ha tornat el NOVEMBRE!
de llenya que crema als
focs de les llars.
i evoco paisatges de
boira i d’aram.
(Només un instant; durarà
per sempre.)
que el vent arrossega
d’ací cap allà.
i els fulls d’un bon
llibre m’abriven el pas...
La tarda, a ponent, torna
roig els blaus...
que en les hores calmes
t’aniré trenant.
Em sembla un bon retrobament, amb la tardor, amb el novembre.
ResponEliminaI ho expliques d'una manera molt bonica.
D'aquest cap de setmana no passa que vagi a trobar la tardor, jo també.
Carme, més que el retrobament amb la tardor, que també, el títol es refereix al retrobament de nou amb el meu poema "Novembre", que es fa un tip de sortir als posts, pobret... Aquesta vegada, però, ho fa acompanyant algunes de les imatges del passat cap de setmana a Andorra; al final vaig trobar els indrets adequats per saludar-la... Gaudeix-ne molt tu també, bonica, si aquest cap de setmana vas al seu encontre!
EliminaUna forta abraçada!
Quina meravella! Si a ningú no li agradés la tardor, tu li la faries agradar.
ResponEliminaGràcies, Novesflors; no puc negar que és la meva estació favorita quant a la seva bellesa plàstica. I la natura és tan agraïda a l'hora de deixar-se fotografiar...
EliminaUna forta abraçada!
S'olora la tardor ... olor de versos i aquest final de la tarda m'enlluerna mentre em faig un embolic amb la llana flonja de la teva jaqueta.
ResponEliminaBona nit Galionar :)
Gràcies, Pere. El final de la tarda, la posta de sol a la zona dels Cortals d'Andorra va ser meravellosa. Com també ho hauria estat si l'embolic amb la llana flonja de la meva jaqueta hagués pogut ser real... :)
EliminaUna forta abraçada!
Montse un post preciós...La tardor també és la meva estació preferida, si vas per la muntanya, miris on miris et saluden aquests ocres preciosos i les postes de sol, i les matinades...Tot traspua vida, encara que sigui una mica arrugada no hi fa res, augmenten la seva plasticitat...I és tan inspiradora!
ResponEliminaTambé estic preparant el meu post de tardor.
Petonets, amb la música de Vivaldi, de fons!!!
M. Roser, celebro que també siguis una noia amb predileccions tardorenques; la bellesa d'aquesta estació per a mi és incomparable... Em sap molt greu viure entre ciment i tenir poques ocasions de sortir a gaudir-ne, però quan puc ho aprofito al màxim.
EliminaEsperem amb ganes el teu post de tardor! Una forta abraçada!
Montse, com a amant, també, de la tardor, m'ha agradat la teva manera tan poètica de descriure uns quants instants del novembre. En paraules i en fotografies.
ResponEliminaLa cinquena fotografia està carregada de simbolisme. Dos arbres junts, que comparteixen arrels, i un d'ells amb una branca abraça l'altre.
Gràcies, Xavier. Ni de bon tros les meves fotografies arriben a la l'excel·lència de les del teu darrer post, però l'amor per aquesta bella estació segur que és molt semblant...
EliminaEm va agradar molt topar-me amb aquest arbre, Xavier. Justament en un indret (el port d'Ordino) on fa uns anys em vaig trobar casualment amb la Carme Rosanas i també ens vam abraçar. I sí, igual com ho fan els dos arbres, la nostra abraçada també perdura en el temps.
Una forta abraçada!
A mi també m'agrada molt el novembre, és dels meus mesos preferits, però bé, segur que encara m'agradarà més quan se'm passi la galipàndria que duc a sobre...
ResponEliminaXexu, celebro que siguis també un dels nostres! I desitjo que ben aviat la galipàndria et permeti gaudir a fons d'aquest novembre.
EliminaEls meus desigs de millora i una forta abraçada!
Gairebé és més maca que la primavera, la tardor que ens presentes.
ResponEliminaHelena, potser l'he sublimada massa, però per a mi és l'estació més bonica de totes. Em proporciona una gran serenitat.
EliminaUna forta abraçada!
La tardor és una estació preciosa, tot i que ens aboca una mica a la nostàlgia. És inevitable pensar en l'efímer de les coses, relacionar-la amb una maduresa...massa madura. Però després de les teves paraules i les magnífiques fotografies penso com tu: el que val és la vida, la que hem viscut i la que ens resta per viure.
ResponEliminaGràcies!
Gràacies, Glòria. Sí que aquesta estació tardoral convida a la nostàlgia, però és tan agradable gaudir de la seva bellesa, dels seus colors incomparables...! Sempre m'ha subjugat. No penso en res quan en gaudeixo, simplement contemplo i em deixo portar...
ResponEliminaUna forta abraçada!