dijous, 26 de novembre de 2015

No tinc nom

A Novesflors, després d'una conversa sobre religiositat i espiritualitat.
No tinc nom;
sóc com l'aire fresc de les muntanyes.
No tinc asil;
sóc com les aigües sense dic.
No tinc santuaris qual els déus misteriosos,
ni estic a la cúpula dels temples solemnes.
No tinc sagrades escriptures,
ni estic fermat a la tradició.
No estic en l'encens
que puja als altars
ni a la pompa de les grans cerimònies.
Tampoc estic en l'orada imatge,
ni en les notes d'un òrgan sumptuós.
No estic limitat per teories,
ni corromput per creences.
No sóc esclau de les religions,
ni de la pia assistència dels seus sacerdots.
No sóc enganyat per filosofies;
ni el poder de les seves sectes em dóna nom.
No sóc humil ni conspicu
ni afable ni violent;
jo sóc l'Adorador i l’Adorat,
jo sóc Lliure.
La meva cançó és la cançó del riu
en el seu anhel per la mar és immens,
divagant, divagant, divagant ...
Jo sóc la Vida!

JIDDU KRISHNAMURTI  (Traducció al català de Catalina Cerdó) 

12 comentaris:

  1. Ho explica molt bé, en un poema preciós, qua jo no coneixia. M'agrada molt aquesta visió de l'espiritualitat. Sense déu, que no cal, l'adorador i l'adorat... m'encanta jo sóc lliure...

    Gràcies per compartir-ho,tot plegat!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme, a mi també em va agradar molt perquè vaig veure que posava paraules a una sèrie de pensaments contradictoris que no sabia com expressar i que ni jo mateixa entenia prou bé.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  2. La cúpula del temple de la persona lliure és la naturalesa. La litúrgia és el corrent d'aquest riu que ens mostres.
    Montse, buscaré qui és Jiddu Krishnamurti, per saber-ne més.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada com ho dius, Xavier. Compartim el temple, entenem la litúrgia.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  3. Aquesta aigua refresca.
    Ahir em van dur un calendari d'una organització religiosa.
    Cada mes de l'any va acompanyat d'un fragment del llibre sagrat, intocable.
    Quin contrast.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Me'n faig càrrec, Jordi; comparant-lo amb el calendari, el poema de Jiddu Krishnamurti refresca, segur.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  4. Caram noia, quanta profunditat en un poema... I una foto espectacular Em fa l'efecte que sou un parell de místiques!!!
    Petonets a les dues.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M. Roser, el poema és dels que conviden a una bona estona de meditació, La foto, d'una de les meves estades a la Vall de Boí, cap al tard. I això de místiques no ho sé, però davant la bona poesia potser alguna cosa sí que hi ha...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  5. Preciós! Convida a pensar a reflexionar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Totalment d'acord, Glòria, com li deia a la M. Roser, és un poema que convida a la reflexió. Per a mi, un gran poema.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  6. uauauu gran i reflexiu.....gràcies galionar i gràcies a novesflors de pas

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Elfree, per llegir-ho i reflexionar amb nosaltres!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix