A Novesflors, després d'una conversa sobre religiositat i espiritualitat.
No tinc nom;
sóc com l'aire fresc de les muntanyes.
No tinc asil;
sóc com les aigües sense dic.
No tinc santuaris qual els déus
misteriosos,
ni estic a la cúpula dels temples solemnes.
No tinc sagrades escriptures,
ni estic fermat a la tradició.
No estic en l'encens
que puja als altars
ni a la pompa de les grans cerimònies.
Tampoc estic en l'orada imatge,
ni en les notes d'un òrgan sumptuós.
No estic limitat per teories,
ni corromput per creences.
No sóc esclau de les religions,
ni de la pia assistència dels seus
sacerdots.
No sóc enganyat per filosofies;
ni el poder de les seves sectes em dóna
nom.
No sóc humil ni conspicu
ni afable ni violent;
jo sóc l'Adorador i l’Adorat,
jo sóc Lliure.
La meva cançó és la cançó del riu
en el seu anhel per la mar és immens,
divagant, divagant, divagant ...
Jo sóc la Vida!
JIDDU KRISHNAMURTI (Traducció al català de Catalina Cerdó)
Ho explica molt bé, en un poema preciós, qua jo no coneixia. M'agrada molt aquesta visió de l'espiritualitat. Sense déu, que no cal, l'adorador i l'adorat... m'encanta jo sóc lliure...
ResponEliminaGràcies per compartir-ho,tot plegat!!!
Carme, a mi també em va agradar molt perquè vaig veure que posava paraules a una sèrie de pensaments contradictoris que no sabia com expressar i que ni jo mateixa entenia prou bé.
EliminaUna forta abraçada!
La cúpula del temple de la persona lliure és la naturalesa. La litúrgia és el corrent d'aquest riu que ens mostres.
ResponEliminaMontse, buscaré qui és Jiddu Krishnamurti, per saber-ne més.
M'agrada com ho dius, Xavier. Compartim el temple, entenem la litúrgia.
EliminaUna forta abraçada!
Aquesta aigua refresca.
ResponEliminaAhir em van dur un calendari d'una organització religiosa.
Cada mes de l'any va acompanyat d'un fragment del llibre sagrat, intocable.
Quin contrast.
Me'n faig càrrec, Jordi; comparant-lo amb el calendari, el poema de Jiddu Krishnamurti refresca, segur.
EliminaUna forta abraçada!
Caram noia, quanta profunditat en un poema... I una foto espectacular Em fa l'efecte que sou un parell de místiques!!!
ResponEliminaPetonets a les dues.
M. Roser, el poema és dels que conviden a una bona estona de meditació, La foto, d'una de les meves estades a la Vall de Boí, cap al tard. I això de místiques no ho sé, però davant la bona poesia potser alguna cosa sí que hi ha...
EliminaUna forta abraçada!
Preciós! Convida a pensar a reflexionar.
ResponEliminaTotalment d'acord, Glòria, com li deia a la M. Roser, és un poema que convida a la reflexió. Per a mi, un gran poema.
EliminaUna forta abraçada!
uauauu gran i reflexiu.....gràcies galionar i gràcies a novesflors de pas
ResponEliminaGràcies a tu, Elfree, per llegir-ho i reflexionar amb nosaltres!
EliminaUna forta abraçada!