Diu en Magí (3
anys):
-Iaia, el teu menjador és més petit que el de casa meva.
-Sí? Per què, Magí?
-(Rumiant uns instants): Doncs..., perquè el de casa meva és més gran que el teu!
-Iaia, el teu menjador és més petit que el de casa meva.
-Sí? Per què, Magí?
-(Rumiant uns instants): Doncs..., perquè el de casa meva és més gran que el teu!
Molt bona castanyada a tothom!
Home, és que és evident! El nen no es diu Magí de casualitat!
ResponEliminaJajajaaa, molt bona resposta, Xexu! :) També, de lògica aplastant. :)
EliminaUna forta abraçada!
Ha, ha, ha... La lògica infantil sempre a punt decdonar respostes a qualsevol dubte...
ResponEliminaBona castanyada pels que la feu demà... Si es que encara queda algú que la faci el dia tradicional.
I tant, Carme! És que els grans només ens compliquem la vida pensant més del compte...! :)
EliminaUna forta abraçada!
D'una lògica indiscutible. Els conceptes de gran i petit els té claríssims!
ResponEliminaQuina expressió més dolceta i divertida...:)
Bona castanyada, Monte!
Aquest nano té respostes per a tot, Fanalet! Seria molt interessant saber quina percepció tenia de l'espai en el moment en què ho va dir, perquè la veritat és que el de casa nostra és força més gran que el seu...
EliminaUna forta abraçada!
un nen molt eixerit !!!! cert té una lògica rotunda ......feliç castanyada a destemps
ResponEliminaLa lògica dels infants, Elfree, que sembla acostuma a ser tan encertada...! Feliç castanyada també, sobretot si l'allargueu al dinar d'avui.
EliminaUna forta abraçada!
He, he, segur que et va quedar claríssim...
ResponEliminaEspero que tingueu una bona castanyada; aquesta cançó la canten i ballen amb molta gràcia els més petits!
Petonets, Montse.
Claríssim, M. Roser! :) Desitjos de bona castanyada també per a tu, per si encara et queden panellets!
EliminaUna forta abraçada!
Aquest any em van quedar bones i tovetes. La filla fa els panellets molt gustosos i tots plegats seguim la tradició esperant que duri.
EliminaEl nostre menjador també és més petit que el de la filla, la dels panellets.
És bonic seguir aquesta mena de tradicions familiars, Olga, i encara més si les castanyes tovetes no fan perillar cap queixal d'aquells que de tant en tant es queixen... :) Que per molts anys ho pugueu repetir!
EliminaSobre això que el teu menjador és més petit que el de la teva filla, suposo que és perquè el de la teva filla és més gran que el teu!
Una forta abraçada, olga!
Ha, ha, ha! Que volies que et contestés, Montse? La resposta saltava a la vista!
ResponEliminaI tant que sí, Glòria! De vegades els grans ens compliquem la vida de mala manera!
EliminaUna forta abraçada!
En Magí ha fet una resposta redundant.
ResponEliminaUn oncle meu quan era petit i s'utilitzaven tants o més barbarismes que ara, deia dadu en lloc de raru.
Li deien:
- Es diu raru i no dadu!
- Però si dadu i dadu vol dir lo mateix?
Doncs el meu pare mai va saber pronunciar la lletra "LL"; en el seu lloc, pronunciava una "NY" (una eñe, vaja). Ja d'adult, si havia de dir que li feia mal el coll, deia que li fela mal el cony. I així mateix, passava pel Cony de Nargó, pujava al Cony de l'Àliga, al Cony de Pal... El pobre ho va passar força malament...
EliminaUna forta abraçada!
Això que li passava devia ser un conyàs....
EliminaJajajaaa, Sí que ho devia ser per a ell, Xavier, sí! Tot i que els altres ens ho preníem en conya...! :)
EliminaI tota la raó que té aquest noiet preciós, ha,ha,ha. Enguany encara no he comprat castanyes, m'hi hauré d'aplicar, doncs.
ResponEliminaNovesflors, aquest menut sempre té una resposta per a tot. No calla mai! Jo crec que tindria fusta de polític! :)
EliminaUna forta abraçada!
Comentari:
ResponEliminaun gran somriure.
!!
Gràcies, Jordi. Amb els menuts i les seves sortides, els somriures estan garantits!
EliminaUna forta abraçada!