 |
| Il·lustració de la Carme Rosanas |
DISQUISICIONS
-El dia que ja no se m’aixequi, preferiré
morir-me.
El Jaume ho afirmava convençut. Als 65 anys
assegurava que encara “ho feia” cada dia.
Fins que un càncer de pròstata el va deixar
impotent. I es va morir.
Jo també tinc la mateixa malaltia. He aprés
a fer l’amor amb el cor. Sóc infinitament més ric que abans. I estic viu!
Avui és el meu aniversari: en faig 69.
Montse Galionar
Molt ben trobat, no tot és el mateix i hi ha moltes maneres de plaer.
ResponEliminaGràcies per participar i fer-ne difusió
Qui no l'ha sentida a dir més d'una vegada, Joan, la primera frase del conte? A mi m'indigna profundament. Fa poques setmanes vaig assistir a l'enterrametn d'un d'aquests especímens i ja llavors vaig escriure un article llarguíssim i inèdit. I ara m'ha agradat poder-ne extreure l'essència només amb 69 paraules.
EliminaUna forta abraçada!
Per molts anys!!
ResponEliminaPel conte i per l'aniversari del protagonista.
Gràcies, Xavier, de part del conte i del seu protagonista.
EliminaUna forta abraçada!
:-) I 69 petons, a repartir com es vulguin.
ResponEliminaGràcies, Cantireta! Deixarem els petons dins del conte i ells mateixos que vagin fent... :)
EliminaUna forta abraçada!
Una manera molt bonica de fer l'amor...Amb el cor!
ResponEliminaFelicitats per aquest protagonista ric en sentiments i petonets per a tu.
Bon cap de setmana.
Gràcies, M. Roser, en nom del protagonista del conte i també de la seva autora.
EliminaUna forta abraçada!
Ja moltes maneres de matar puces. De fer l'amor només n'hi ha una: amb el cor. Sense amor només és sexe.
ResponEliminaBen d'acord amb tu, Glòria. Per això jo sempre he cercat homes i no pas mascles en les meves relacions...
EliminaUna forta abraçada!
bona participació ! l'amor sempre venç les dificultats!
ResponEliminaAixí és, Elfree. O és, o no és amor.
EliminaUna forta abraçada!
Doncs felicitats al protagonista, per molts anys el seu cor tan tendre.
ResponEliminaGràcies, Novesflors, de part del protagonista.
EliminaUna forta abraçada!
Pobre home, en Jaume: l'haurien d'enterrar dret.
EliminaJajajaaa, Olga, molt bo! Potser sí, que ho hauran de fer...! Com en totes les coses, cara i creu, aquesta vegada de la trempera...!
EliminaUna forta abraçada!
Molta felicitat, Montse.
ResponEliminaGràcies, Jordi, i per a tu també!
EliminaUna forta abraçada!
amunt! aquests 69.
ResponEliminaAmunt, Montse, i que no faltin mai ni l'humor ni les ganes d'escriure!
EliminaUna forta abraçada!