dilluns, 12 d’octubre del 2015

Estimades dues valls...

Estimada Vall de Boí de l’Alta Ribagorça, a qui fa tants anys he lliurat el cor, no et volia ser infidel, però n’he conegut una altra: es diu Vallferrera, del Pallars Sobirà. Ha succeït sense pretendre-ho: des d’aquest passat estiu, el meu amor viu dividit entre totes dues; tan diferents i tan semblants, paradisos d’un Déu que ens ha volgut regalar un bocí del seu cel aquí a la Terra... Us estimo. Gràcies a totes dues per formar part de la meva vida! 

Un matí, quan el gebre embolcalli la vall,
anem-hi plegats, que et vull presentar
el doll de bellesa que no hi has vist mai;
la flaire del vent;
els mil tons del cel;
els raigs que s’escapen d’un sol que just neix.
Vull que busquis l’ombra d’un avet molt vell,
que t’asseguis a sota, l’herba arran la pell;
una gran muntanya, a l’horitzó, imponent,
et dirà: endavant;
escolta el meu clam;
un cant mil·lenari que parla de pau.
Si enmig d’aquests boscos que són lluny del mar
et sents un altre home, pots riure i plorar,
per què vols anar-te’n? De qui vols ser esclau?
Aquí, on tot és verd,
on ningú no perd
veuràs com la vida, per tu, reeixirà.
Corre, crida, esgota’t, respira ben fort;
si el vent crema el rostre fa més bonic l’esforç.
Amb nova esperança, els teus ulls brillaran;
i allà, sota el cel,
tu, jo i només Déu,
les mans enllaçades, l’amor reescriurem.

Montse Galionar

22 comentaris:

  1. Montse , quina meravella de post, gairebé no goso comentar tanta bellesa...Unes fotos espectaculars i unes paraules igual de belles...Segur que al Pirineu n'hi ha més de valls com aquestes, només cal descobrir-les!
    Felicitats i petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M. Roser, el Pirineu és un lloc magnífic ple d'indrets d'una bellesa espectacular; només cal saber mirar-la. Estímuls externs, de vegades, afavoreixen aquesta contemplació. Aquestes vacances no van tenir res a envejar a cap circuït europeu ni a cap viatge de grand envergadura...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Veient aquestes meravelles inefables que ens mostres en les teues fotos pense que potser no hi ha planeta més bell que el nostre a tot l'univers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic ben d'acord amb tu, Novesflors. No crec que hi pugui haver cap planeta més bell...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Quanta bellesa repartida en imatges i textos!!! Les muntanyes són un oasi de pau... On carregar de nou energies.

    Una abraçada, Montse

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una vall preciosa, Carme; ha estat difícil escollir les fotografies que he penjat, ja que en tinc unes 300 i totes m'agraden... Les muntanys són la meva salvació, siguin les de la Vall de Boí, les d'Andorra, les de Montserrat o aquestes de la Vallferrera. Sort en tinc...!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Montse, quin post més bonic, on paraules i imatges batallen per aconseguir més bellesa. Jo, que, durant molts anys vaig passar temporades a la Vall de Cardós, la VallFerrera, la Vall Fosca, les Valls d'Àneu… entenc aquest enamorament que sents. Gaudeix-lo tan com puguis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, August. Jo, que he nascut a prop del mar, sóc dona de muntanyes totalment. Celebro que compartim aquesta passió. De totes les valls que esmentes, la que conec menys de totes és la Vall Fosca, però m'han dit que també és espectacular...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Montse, compartim enamorament cap a les dues valls que esmentes. Especialment la Vall Ferrera, que il·lustres amb fotografies del Pla de Boet, Santa Maria de la Torre, Tírvia, Áreu, etc.
    Però sóc un enamoradís reincident i aquest cap de setmana he fet el "salt" a les valls estimades i m'he deixat portar per la tardor de la Cerdanya i l'Alt Urgell.
    La carn és dèbil...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, veig que ets un amant tan apassionat de la Vallferrera que et coneixes tots els plecs de la seva geografia! M'ha estat francament difícil optar per aquestes fotografies i descartar-ne unes altres... Ja ho tenen això les muntanyes, Xavier, que no es tenen gelosia entre elles; la Cerdanya ha de presentar un aspecte deliciós en aquesta estació. Quina sort, la teva; jo m'he passat el cap de setmana llarg fent reparacions importants a casa, sense ni sortir al carrer. Però ja hi posaré remei, perquè la muntanya a la tardor no me la penso deixar perdre.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Impressiona la bellesa d'un espai verge com aquest.
    M'imagino el silenci, l'olor de la terra, de l'herba i dels arbres ... sentir a la cara la fresca i humida carícia de l'aire.

    Bona nit Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, imagines molt bé. Ser allà enmig és la plenitud total, és comprendre el significat de la paraula ser feliç. Per a mi és la millor teràpia que existeix.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Sé del cert que la Vallferrera enamora, així que no m'estranya que hagis estat infidel. Per aquest cop t'ho perdonarem. Boniques paraules, i encara més boniques imatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xexu, per la comprensió! :) Certament, la bellesa de les nostres muntanyes no té res a envejar a cap altre indret!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Jo també m'he enamorat d'aquesta Vall veient les fotografies i per les paraules del teu poema.
    Quin país tan bonic que tenim! N'estic tan orgullosa!
    Gracies per compartir tanta bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben cert, Glòria, el nostre país és una meravella! Només cal saber copsar-ne la bellesa amb els ulls del cor ben oberts...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. És més que una divisió.
    Una gran suma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I al fons del camí, dreçant el seu color contra la grandesa de la pedra imponent de les valls, el lletsó s'imposa fins que capta la mirada de l'artista.

      Elimina
    2. Una gran suma, Jordi, tens raó. I podríem ampliar-la encara una mica més.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  10. Olga, m'agrada molt com ho dius. El lletsó abraçant una "flor que es bufa". Tot era al seu lloc, amb una perfecció absoluta, a la Vall.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  11. segur que el cor es prou gran per encabir tota la bellesa de tantes valls com hi hagi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, Elfree. Algunes te les emportes més endins que unes altres, i aquesta ha fet un bon forat.
      Una forta abraçada!

      Elimina