dissabte, 1 de novembre del 2014

Shhhh...!


Shhhh, no diguis res,
juguem a estimar-nos
sols aquesta nit;
que torna a ser octubre,
i la lluna ha sortit;
esfullem la rosa
amb la punta dels dits.
Somniem tu i jo alhora,
somniem que ens tenim.

Shhhh, no diguis res,
lliscarà el pijama
de color blau nit;
trencarem cuirasses,
s’encendrà el desig;
que res no enfosqueixi
els somnis d’ahir...

Shhhh, no diguis res,
que jo faré veure
que no sóc aquí...


16 comentaris:

  1. M'encanta el poema! Fa somiar :)

    PS: Si t'animes a fer-ne algun del Zurich, seria genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia. Vaig tan malament de temps que no em puc comprometre en el tema del Zurich; si puc ho faré.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. A mi també m'encanta... És dolcet i preciós... I m'ha agradat rellegir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Acabo d'arribar fa molt poca estona del Delta de l'Ebre, i tota l'estona he tingut presents els dibuixos que fa temps vas publicar d'allí. Ara encara m'agraden més.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Tot el poema, però si m'ho permets em quedo amb el pijama de color blau nit, un color que tinc en ment com si el veiés ara mateix.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, doncs et quedes amb un dels moments més transcendents del poema... Celebro la coïncidència.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Cal aprofitar aquestes darreres nits d'octubre sota la lluna...Un bell poema!
    Petonets, Montserrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Roser, i fins i tot avui, ja novembre, la lluna era preciosa. L'he vista sortir, uns 3/4 de plena, des del mig del riu Ebre, poc abans de les 6 de la tarda. I la temperatura, d'estiu. La millor manera de commemorar el dia dels difunts: celebrant la vida.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Jo sí que vull dir res! A cau d'orella...

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'he escoltat, Xavier, t'he escoltat, i m'han agradat les teves paraules.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Shhh, no diguem res, no trenquem el somni ... encara queda nit.

    Una abraçada Montse :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Shhh, Pere, no el trencarem, el somni, que per això s'ha fet poema!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Shhh, silenci, que és l'hora de la poesia i de la meditació feta música.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Shhh, que sigui molt llarga, aquesta esplèndida hora, Novesflors!
      Una forta abraçada1

      Elimina
  8. Un poema bellíssim, Montse. El recordo de les Itineràncies.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. Un bon estímul per escriure, la iniciativa de les itineràncies...
      Una forta abraçada!

      Elimina