Avui he dormit malament,
somiant
que escrivia versos estranyíssims.
Potser,
sense saber-ho, recordava tot allò
que
cal oblidar en la nit, simplement per sobreviure...
Avui
he imaginat rius de paraules
que
brollaven insurgents dels llavis erts
i
que deien tot allò que mai t’he dit
després
que rubriquessis, en els nostres sentiments,
els
crèdits del The End...
O
potser no, potser havia retornat a indrets perduts,
quan
encara era feliç, i no ho sabia
que
vivia de les engrunes del teu temps,
i
les llàgrimes, furtives, no em traïen cada nit
com
qui fa el dol, plorant el desencís sota els llençols...
Avui
he somiat en mots trencats, com bocins d’un mirall,
i en
fragments dels nostres dies que, grotescament,
ballaven
una dansa esbojarrada, reflectint-s’hi,
amb
imatges monstruoses, irreals.
No
podia destriar-ne qui era jo, ni qui eres tu,
o si
era realitat allò que vam compartir algun dia...
Quan
per fi m’he despertat, ho he vist molt clar:
el
subconscient, tenaç, s’entesta tothora a recordar-me
que
el nostre temps i l’amor ja han caducat...
Montse Galionar (dins les Itineràncies 2014)
Rius de paraules insurgents. Es pot expressar d'una manera més bonica?
ResponEliminaI el títol, i la imatge. Tot plegat, preciós.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Novesflors!
EliminaUna forta abraçada!
Una llàgrima s'ha reflectit a un fragment del mirall. En intentar eixugar-la m'he fet un tall al dit. Poc profund.
ResponEliminaMe l'he portat a la boca i he xuclat el seu dolor, i una gota de sang.
Deixo que cicatritzi la ferida del cor. Fins que deixi de sagnar.
Bellíssimes paraules, Xavier! D'aquesta manera tan dolça, segur que les ferides cicatritzen sense gaire dificultat.
EliminaUna forta abraçada!
Hi ha temps i amors que caduquen, de vegades sense usar-los, però sempre en vénen de nous.
ResponEliminaEls mots trencats, miralls trencats d'imatges feridores costen d'esborrar del subconscient i al final el que m'agrada és ... el THE END.
Bona tarda Galionar.
Així és, Pere, de vegades la caducitat ens agafa desprevinguts i abans de l'hora que voldríem... Però de certes coses, millor ja que no en vingui cap més. Ja no.
EliminaUna forta abraçada!
Encara que hagis somniat en mots trencats si el resultat final és agradable ha valgut la pena. Però si al despertar-te trobes emocions caducades, potser és que era un malson...
ResponEliminaSi escoltes aquesta música, només pots tenir bells somnis!
Petonets, Montse.
M. Roser, el millor dels malsons és el moment de despertar-se... Celebro que també t'hagi agradat la música. És per anar-la escoltant en calma, que vagi parlant...
EliminaUna forta abraçada!
El subconscient a vegades es posa pesadet... A vegades ens vol dir alguna cosa... Et desitjo els millors somnis i els més bonics per aquesta nit i les que vindran.
ResponEliminaUna abraçada, bonica.
Moltíssimes gràcies, Carme, bonica! Uuiii, les batalles que es lliuren entre el subconscient i la nostra part més racional...
EliminaUna forta abraçada!
Com un mosaic de mots, la delicadesa dels teus versos enfilen tot un seguit de sentiments on es troben sense concessions somni i realitat. El temps, fugaç, sempre.
ResponEliminaUna abraçada, des de El Far.
Gràcies, Jordi. És tan difícil de vegades saber discernir on acaba la realitat i comença el somni, i viceversa... I sí, sempre el temps fugaç...
EliminaUna forta abraçada!
Costa passar full, els records i el subconscient posen molts impediments per aconseguir-ho. Però les coses caduques ja no fan servei, són trastos, rèmores. Convé encetar un nou full i començar a escriure'l amb lletra ferma, amb rius de paraules clares i entenedores.
ResponEliminaMolt bona actitud la que em recomanes, Glòria, i que intento practicar sempre que puc; ara bé, en la indefensió dels somnis tot és possible, ells s'aprofiten que no estan sota el nostre control per fer de les seves...
EliminaUna forta abraçada!
Buf, quin poema més maco. De vegades també tinc somnis d'aquests i llavors em llevo amb febre i tot.
ResponEliminaGràcies Sílvia. Ostres, si et passa això és que vius els somnis amb una intensitat molt més gran que la meva... Ai, el món del subconscient, quines males passades que pot fer-nos...
EliminaUna forta abraçada!