Shhhh, no diguis res,
juguem a estimar-nos
sols aquesta nit;
que torna a ser octubre,
i la lluna ha sortit;
esfullem la rosa
amb la punta dels dits.
Somniem tu i jo alhora,
somniem que ens tenim.
Shhhh, no diguis res,
lliscarà el pijama
de color blau nit;
trencarem cuirasses,
s’encendrà el desig;
que res no enfosqueixi
els somnis d’ahir...
Shhhh, no diguis res,
que jo faré veure
que no sóc aquí...
Montse Galionar (Del blog Itineràncies)
M'encanta el poema! Fa somiar :)
ResponEliminaPS: Si t'animes a fer-ne algun del Zurich, seria genial!
Gràcies Sílvia. Vaig tan malament de temps que no em puc comprometre en el tema del Zurich; si puc ho faré.
EliminaUna forta abraçada!
A mi també m'encanta... És dolcet i preciós... I m'ha agradat rellegir-lo.
ResponEliminaGràcies, Carme. Acabo d'arribar fa molt poca estona del Delta de l'Ebre, i tota l'estona he tingut presents els dibuixos que fa temps vas publicar d'allí. Ara encara m'agraden més.
EliminaUna forta abraçada!
Tot el poema, però si m'ho permets em quedo amb el pijama de color blau nit, un color que tinc en ment com si el veiés ara mateix.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
Jordi, doncs et quedes amb un dels moments més transcendents del poema... Celebro la coïncidència.
EliminaUna forta abraçada!
Cal aprofitar aquestes darreres nits d'octubre sota la lluna...Un bell poema!
ResponEliminaPetonets, Montserrat.
Sí Roser, i fins i tot avui, ja novembre, la lluna era preciosa. L'he vista sortir, uns 3/4 de plena, des del mig del riu Ebre, poc abans de les 6 de la tarda. I la temperatura, d'estiu. La millor manera de commemorar el dia dels difunts: celebrant la vida.
EliminaUna forta abraçada!
Jo sí que vull dir res! A cau d'orella...
ResponEliminaT'he escoltat, Xavier, t'he escoltat, i m'han agradat les teves paraules.
EliminaUna forta abraçada!
Shhh, no diguem res, no trenquem el somni ... encara queda nit.
ResponEliminaUna abraçada Montse :)
Shhh, Pere, no el trencarem, el somni, que per això s'ha fet poema!
EliminaUna forta abraçada!
Shhh, silenci, que és l'hora de la poesia i de la meditació feta música.
ResponEliminaShhh, que sigui molt llarga, aquesta esplèndida hora, Novesflors!
EliminaUna forta abraçada1
Un poema bellíssim, Montse. El recordo de les Itineràncies.
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies, Glòria. Un bon estímul per escriure, la iniciativa de les itineràncies...
EliminaUna forta abraçada!