 |
| Imatge trobada aquí: |
Branques esteses al cel
en prec d’almoina.
Desig d’abastar els estels,
centelleig còsmic...
Braços enyorant la llum
dins la nit fosca,
tot encimbellant l’oblit
per camins d’ombra...
Mans que cerquen nous confins
i els peus no et porten...
Que lluny queden els desigs
si ets fusta eixorca...
Montse Galionar
M'arriba ben endins aquest poema... a vegades, és cert que queden ben lluny els desigs. Però no pas per ser fusta eixorca, sinó més aviat per tot el contrari... per donar tantes coses, per ser a tot arreu, per les prioritats i els valors, per tantes coses, oblidem els desitjos!
ResponEliminaSempre el desig
d'abastar els estels.
Que no n'hi ha d'altre
que pugui sadollar-nos.
Carme, hi ha tants motius que ens allunyen dels desigs... També hi ha vegades que pensem massa en els altres i ens oblidem de nosaltres mateixos... O potser senzillament hauríem d'aprendre a desitjar allò que està al nostre abast i no pas allò que ens és inabastable...
EliminaGràcies pel regal dels teus versos! Una forta abraçada!
Sempre hi ha desig, a mesura que caminem anem canviant-ne uns (de desitjos, vull dir) per uns altres. Som fusta, doncs, però no eixorca.
ResponEliminaNovesflors, és cert que al llarg de la vida anem canviant les prioritats, els desigs, que el punt de vista sobre les coses és enfocat des d'uns altres paràmetres... Seguirem essent fusta, doncs, amb l'esperança d'una nova saba que ens cobreixi les branques amb noves fulles passat l'hivern.
EliminaUna forta abraçada!
La vida, i els desitjos amb ella, a vegades formen cercles. Sense adonar-nos poden tornar a coincidir.
ResponEliminaCert, Xavier, a mi m'ha passat; cercles que durant més de 30 anys es van anar construint i que el dia més impensat ens han fet retrobar de nou. Sempre queda lloc per a l'esperança.
EliminaUna forta abraçada!
Com l'arbre nu de l'hivern, el desig retornarà en el cicle de la vida. Que bonic això d'enlairar els braços/branques com a prec d'almoina!
ResponEliminaSílvia, a mi sempre m'han impressionat els arbres amb les branques nues, que semblen estar clamant al cel amb el seu gest. Si sabés dibuixar, seria el meu tema recurrent. I aquesta fotografia em va robar el cor.
EliminaUna forta abraçada!
que mai manqui el desig,
ResponEliminasi no abastem la llum dels estels del univers, mirem a la terra, i sempre trobarem noves llums per fruir d'elles!!
una abraçada.
Baba, moltes vegades no ens caldria mirar tan lluny; segur que trobaríem allò que estem cercant molt més a prop... Però els arbres nus miren al cel, i no poden desplantar-se de terra ni avançar...
EliminaUna forta abraçada!
Em sembla molt trist que les mans cerquin llocs on els peus no ens poden portar. Però si abastar estels és impossible, segur que al nostre voltant trobem il·lusions que omplin les branques nues.
ResponEliminaSegur que sí, Glòria, o almenys hem d'intentar-ho. Amb tot, és tan humà desitjar allò que ens és inabastable...
EliminaUna forta abraçada!
Qui pogués abastar els estels per il·luminar la fosca...Si els peus no ens volen dur allà on el desig ens mena, potser l'haurem de canviar per un altre més fàcil d'assolir, que allargant les mans el podem abastar...
ResponEliminaPetonets , Montse.
Així ho hauríem de fer, M. Roser. Nosaltres podem fer-ho. En canvi, els arbres quedaran immobilitzats allà, a la terra, amb els braços enlaire...
EliminaUna forta abraçada!