Amb totes
dues mans
alçades a la
lluna,
obrim una
finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de
les dones
que cremaren
ahir
farem una
foguera
amb
l’estrall i la por.
Hi acudiran
les bruixes
de totes les
edats.
Deixaran les
escombres
per pastura
del foc,
cossis i
draps de cuina
el sabó i el
blauet,
els pots i
les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les
escombres
per pastura
del foc,
els pots i
les cassoles,
el blauet i
el sabó
i la cendra
que resti
no la
canviarem
ni per l’or
ni pel ferro
per ceptres
ni punyals.
Sorgida de
la flama
sols tindrem
ja la vida
per arma i
per escut
a totes dues mans.
El fum
dibuixarà
l’inici de
la història
com una
heura de joia
entorn del
nostre cos
i plourà i
farà sol
i dansarem a
l’aire
de les noves
cançons
que la terra
rebrà.
Vindicarem
la nit
i la paraula
DONA.
Llavors
creixerà l’arbre
de
l’alliberament.
M. Mercè
Marçal (Del llibre Bruixa de dol)
Que maco que és aquest poema!!!
ResponEliminaQue acabis de passar un bon dia i que tinguis un bon cap de setmana!!!
Abraçades de bruixes sense escombra!!!
Gràcies, Carme, que també tu puguis gaudir d'un bon cap de setmana.
EliminaUna abraçada!
Sempre , sempre cada 8 de març és inevitable pensar en M. Mercè Marçal.
ResponEliminaSí, Novesflors, en aquestes diades és quan més present es fa.
EliminaUna abraçada!
És un poema preciós, aquest. La Marçal té uns poemes genials.
ResponEliminaFeliç dia, Galiomar!
Gràcies, Glòria. Gran poeta, la M. Mercè Marçal, a qui es va estroncar la veu massa aviat...
EliminaUna abraçada!
Una delícia.
ResponEliminaSí, Helena, els versos de la M. Mercè Marçal són una delícia.
EliminaUna abraçada!
Confiem que no quedi només paraules... i es faci realitat verdaderament !
ResponEliminaArtur, esperem que cada vegada més deixin de tenir importància les paraules home - dona, i que prevalgui el mot PERSONA per sobre de tots els altres.
EliminaUna abraçada!
Hores d'ara, els moviments socials més importants a casa nostra estan encapçalats per dones. Això és simptomàtic que, com a societat, estem començant un canvi importantíssim.
ResponEliminaJoan, l'ideal seria que mai més cap dona fos deixada de banda a la nostra societat pel fet de ser dona, sense tenir en compte abans les seves capacitats. Ja s'ha avançat força, i crec que avançarem més.
EliminaUna abraçada!
Dones, per molts anys en el vostre dia (amb retard, em sap greu)... i força per seguir (re)conquerint els drets que ja haurieu d'estar gaudint, des de sempre!
ResponEliminaGràcies, Ferran; cada dia seria el nostre dia, si no hi hagués d'haver cap dia especial per a ningú. Anirem avançant, sens dubte.
EliminaUna abraçada!
Un poema molt escaient per un dia que tan de bo aviat deixi de celebrar-se. Voldrà dir que la igualtat és un fet i tot s'ha normalitzat.
ResponEliminaLa M. Mercè Marçal, tenia uns versos que eren com la seva declaració de principis:
" A l'atzar li agreixo tres dons:haver nascut dona,
de classe baixa i de nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel".
Petonets de dissabte.
M. Roser, comarteixo el teu punt de vista sobre aquest dia que no hauria de tenir cap motiu per celebrar-se. Potser de mica en mica hi arribarem... Conec també els versos de la M. Mercè Marçal, tan plens de contingut com tota la seva obra. Gràcies per recordar-me'ls.
EliminaUna abraçada i bon diumenge!
Maria Mercè Marçal, com m'agrada aquesta dona!
ResponEliminaSí, Judit, i com m'agrada a mi també! Un luxe, haver-la tingut entre nosaltres, encara que durant un temps massa breu.
EliminaUna abraçada!
Preciós i digne d'elogiar i recordar!!!
ResponElimina