dissabte, 16 de març de 2013

Racó de març (2013)

Jaume Sendra - Sortida de sol al Far (Vilanova)

“…De vegades naveguem amb el vent, d’altres, en contra; però hem de navegar, no hem d’estar a la deriva, ni llençar l’àncora…”
 (Oliver Wendell Holmes)  
 
Desperta un nou dia
a la platja del Far.
L’alba encén les ombres
i emblaveix el mar. 
 
L’alba encén la vida
entre el cel i el far.
Deslliguem la barca,
que hem de navegar.  
 
Deslliguem la vida,
no esperem demà...
 

27 comentaris:

  1. Es clar que ha de ser així, no esperem demà.

    Capità veles amunt la mirada lluny al vent
    les sentines plenes
    braços ferms al timó, la mar espera...

    Bona nit Galionar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant noia, no hem de viure la vida apalancats, sinó que hem de navegar, encara que sigui a contracorrent, com de vegades faig jo...Però hem d'estar a l'aguait per no anar a la deriva...Sort que sempre hi ha algun far que ens senyala el camí...Molt bonic el poema.
      Petonets de bona nit.

      Suprimeix
    2. M. Roser, de vegades és molt forta la temptació, o la por, o la covardia, o la prudència, de romandre en la immobilitat per evitar majors problemes. Però és vida que no vivim, i que no ens podem permetre de perdre sobretot si no ens en queda gaire.
      Una abraçada, bonica!

      Suprimeix
    3. Hola, Pere,
      Si tu en fossis capità,
      no temeria el trajecte;
      m’enfrontaria a la mar
      amb llibres, barca i poemes.
      Conjugaríem els verbs
      sota l’alba i les estrelles,
      al cel, la glòria de viure,
      i dins l’aigua, llumenetes.
      Bona nit, Pere, amb abraçada!

      Suprimeix
    4. Uauuuu, amb aquestes mariners i marineres, farà de bon navegar!!!

      Suprimeix
    5. ...♫♫♫...♪♪...♫♫♫...:-)))

      Suprimeix
  2. Sembla que tot ens empeny a no defallir i navegar per l'oceà de la vida on tots els camins són possibles.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Joan, crec que és la supervivencia qui ens empeny a seguir endavant, tot i que de vegades potser preferiríem evitar esforços que ens poden semblar inútils...
      Una abraçada!

      Suprimeix
  3. "La mar, com més té més brama", diuen els pescadors. Coincideixen amb Jorge Manrique. La mar vol les nostres vides, perquè un dia remot en vam sortir i ens reclama.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És cert, Olga. Amb tot, les nostres vides ja procurem preservar-les de la seva voracitat, però els nostres cors em sembla que corren una altra sort...
      Una abraçada!

      Suprimeix
  4. Per fi el racó de Març. Sempre s'ha d'anar endavant, no es podem parar encara que ens costi un esforç. S'ha de sentir la vida.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Acluca, avant, sempre avant, com acostuma a dir l'Amparo, una bona amiga de Burjassot. No hi ha alternativa. I encara que de vegades l'esforç ens faci mandra, al final sempre val la pena.
      Una abraçada!

      Suprimeix
  5. La platja del Far un bon lloc per escriure un poema i com no... hi ha vegades que l'instant retingut en un segon crea un poema! M'agrada molt anar-hi els matins i contemplar les albades!
    I és veritat no esperem l'endemà la vida i la travessia és curta!
    Una forta abraçada.
    jaume

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Jaume, per captar aquestes magnifiques imatges, per retenir l'instant amb la teva càmera i la teva sensibilitat. Cadascuna de les tevés albades i postes de sol mereixerien un poema. Quina sort, poder-se permetre el luxe d'aquests matins davant el mar...!
      Vivim el dia a dia, doncs, que és l'únic cert que tenim!
      Una abraçada!

      Suprimeix
  6. Doncs sí, hauríem de deslligar-nos a nosaltres mateixos i a la vegada deslligar la barca i sobretot la vida...

    La mar espera... i si no ens espavilem potser farem tard.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme, bonica, ho sabem, però..., què esperem a dur-ho a la pràctica? Amb tot, una miqueta cada dia, i potser ho aconseguirem.
      Una abraçada!

      Suprimeix
  7. Galionar, els fars sempre m'han encantat, tenen quelcom que m'atrau. Que bonic que tinguessim un far a la nostra vida que ens mostrés el camí...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A mi també, Judit, m'atrauen molt els fars. Ells, com els fars de la nostra vida, mostren el camí però no sempre estem disposats a seguir-lo...
      Una abraçada!

      Suprimeix
  8. Sempre porte amb mi, entre d'altres, la següent cita d'un llibre de Susana Tamaro:"Allà on l'home s'atura, la naturalesa, a l'acte, mostra el seu rostre més hostil. Aturar-se, distreure's, vol dir sucumbir."
    Aquest matí la llegia de nou, escoltant i contemplant eixa natura que mai no es rendeix.
    A punt de sucumbir,temptada de llançar l'àncora, també pensava que no em vull sentir responsable del possible rostre hostil de la natura.
    Anar a la deriva, també és anar, no? Potser alguna estrella, tal vegada la llum d'un far aconseguisca endreçar de nou el rumb, orientar els navegants perduts.
    Una forta abraçada,
    amparo.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És clar que no, Amparo, no has de col·laborar a què la natura mostri la seva hostilitat extra ni tan sols en un centímetre quadrat més. Llançar l'àncora significa haver de fer un esforç adicional que no sempre podem fer, així que millor seguir navegant sense aturar-nos; això sí, res d'anar a la deriva, perquè llavors tindríem por i tampoc no ens en podem permetre ni un gram més. Nosaltres hem de ser en tot moment la nostra propia estrella, i recordant una vegada més les teves paraules animoses, AVANT, sempre AVANT, estimada!
      Una abraçada molt gran!

      Suprimeix
  9. Demano disculpes a tothom si els meus comentaris apareixen farcits de faltes d'ortografia; sense saber com, i des del cap de semana, tot el que escric als blogs apareix amb l'idiona castellà predeterminat, i el corrector em subratlla totes les paraules i moltes me les canvia automàticament. Corregeixo les que veig, però segur que se me n'escapen d'altres.

    ResponSuprimeix
  10. Jo he passat tres dies molt dolents. ja t'explicaré. Per això m'agrada l'idea de navegar com sigui, però navegar. Una abraçada: Joan Josep

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Joan, em sap greu; espero que els mals dies hagin quedat ja enrere. Sí, hem de fer el posible per no quedar-nos apalancats; sempre hi ha d'haver la llum d'algun far amb prou capacitat per fer-nos avançar cap a algún lloc.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  11. Hem de caminar, fer el nostre viatge a Itaca i… m'unesc a la teua navegació i a la de Pere i Carme… mira, mira ♫♫♫ :)

    ResponSuprimeix
  12. Bravo, Novesflors, ben aviat podrem formar el "Grup d'intrèpids navegants amb barca Quartet Jazz and Poesía" ♫♫♫...♫♪♪♫... :)
    Una gran abraçada!

    ResponSuprimeix
  13. Respostes
    1. I el meu també, Jordi. Gràcies i una forta abraçada!

      Suprimeix