dijous, 28 de febrer del 2013

Pluja


Caminois de pedra, amb tolls d’aigua i fang:
la mateixa pluja que assaona els camps.
També així la vida, capciosa, vibrant;
el que a uns agrada, a d’altres fa mal.
(Dins Itineràncies, octubre 2012)

També  hi diuen, de la pluja...

Gotes de pluja
escriuen camins
en els vidres de casa.
Recordo les teves galtes
plenes de corriolets
un dia quan ... ploraves.

(Pere)

Si tu fossis pluja
faries saó
que per les collites
es d'allò més bo.
Trauries la pols,
camins i teulats
lluirien com nous.
Acarones l'ànima
amb gotes de mots.
Si tu fossis pluja
sota el teu misteri
quedaríem xops.

(Carme)
 

19 comentaris:

  1. Un plaer escoltar la pluja i escoltar l'Ovidi. Ací avui també ha plogut molt, fins i tot ha caigut calamarsa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat una bona llevantada, Novesflors. Aquesta passada nit el vent i la pluja no deixaven dormir, i començava a qüestionar els efectes benefactors d'escoltar el cant de la pluja... Però sí, escoltar la pluja i escoltar l'Ovidi és un plaer.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Gotes de pluja
    escriuen camins
    en els vidres de casa.
    Recordo les teves galtes
    plenes de corriolets
    un dia quan ... ploraves.

    Bona nit Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, en els teus versos revisc la contemplació dels vidres molls en una tarda de pluja. De vegades hom no sap si plou més a fora o a dintre...
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Escoltar la pluja relaxa, sobretot quan és d'aquesta que cau sense fer gaire fressa...Doncs aquí plou més ara que durant el dia...És una pluja bona pels camps i per les persones sensibles, tot i que mai plou a gust de tothom...
    Saps que l'Ovidi abans de dedicar-se a la cançó( va començar de gran) era company de feina del meu germà?
    Jo no el vaig conèixer personalment, però hi havia parlat per telèfon quan estava a la radio...
    Veig que també t'agrada el "claro de luna", és que tenia un problema al bloc i no vaig veure el vídeo.
    Petonets de capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, aquí també va ploure força més al vespre, i sobretot aquesta passada nit. El vent feia picar la pluja amb virulència als vidres i tot grinyolava...
      A l'Ovidi el vaig conèixer en una actuació a Vilanova, quan jo era jove. Actuava a l'aire lliure, a la plaça de la vila, gairebé davant d'on jo vivia. Era com un fetiller que em va encantar per sempre...
      De vegades jo també tinc problemes per veure vídeos o comentaris als altres blogs; crec que deu passar alguna cosa general.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. És una poesia preciosa, els poemes curts m'agraden molt.
    I l'Ovidi...em trec el barret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. A mi també m'agraden els poemes curts, però jo necessito emprar moltes paraules quan vull dir coses. Por de no ser entesa amb pocs mots, suposo...
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Si tu fossis pluja
    faries saó
    que per les collites
    es d'allò més bo.
    Trauries la pols,
    camins i teulats
    lluirien com nous.
    Acarones l'ànima
    amb gotes de mots.
    Si tu fossis pluja
    sota el teu misteri
    quedaríem xops.

    Aix... jo al meu rotllo dels si fossis ja ho veus... però venim aquí a xopar-nos de la teva pluja de sentiments i mots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme, per aquest teu "Si fossis". Després de llegir-te afirmo que m'agradaria ser pluja, sens dubte! Almenys serviria per alguna cosa més útil que no pas ara, potser...
      Una abraçada!

      Elimina
  6. La pluja és ambivalent. Per un costat ens produeix tristor, melangia, però per un altre ens produeix pau, serenor i ens ajudar a interioritzar.
    L'Olga ja m'ha donat una estirada d'orelles per intentar atacar el teu romanticisme. ¡Ah! no em comparis amb ella. En música no sóc sino un aficionat. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, comparteixo la teva ambivalència per la pluja, tot i que per a mi les paraules pau i melangia van força lligades.
      Ja li he explicat a l'Olga quan et vaig sentir tocar l'orgue. Ah, i d'aficionat res, que aquella visita a casa teva no l'oblidaré mai més, i encara menys aquell regal de Bach.
      Una abraçada!

      Elimina
  7. Preciosa fotografia, que em suggereix interiors càlids i amables, on una poeta escriu versos acollidors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, la fotografia la vaig fer des d'una finestra de l'oficina de l'ajuntament on treballo, en el pis superior d'un edifici modernista, on abans hi havia les golfes. L'espai és càlid, amable a estones, però em cal traballar-hi en una feina que no té res a veure ni amb versos acollidors, ni amb creativitat, ni tan sols en el món de les lletres. Allà no crec que tinguin en compte el curriculum dels empleats...
      Una abraçada!

      Elimina
  8. No hi plou mai a gust de tothom, però tothom hi troba alguna cosa en la pluja !
    Bon cap de setmana !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, Artur; és difícil que plogui a gust de tothom! Però no deixa indiferent ningú. I juntament amb l'amor, és un dels temes que més literatura ha generat.
      Bon cap de setmana i una abraçada!

      Elimina
  9. N´HI HA NEU A MONTSERRAT AVUI?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Neu a Montserrat? Al Monestir segur que no, perquè ha fet molt bon dia amb sol. No ho sé si en alguna obaga d'algun indret de la muntanya en queda una mica; millor que ho preguntis a algun escalador.

      Elimina
  10. El cel gris, immens, es dissol en aigua. El poema és un riu que degota la teulada.

    ResponElimina