Caminois de pedra, amb
tolls d’aigua i fang:
la mateixa pluja que
assaona els camps.
També així la vida,
capciosa, vibrant;
el que a uns agrada, a
d’altres fa mal.
(Dins Itineràncies,
octubre 2012)
També hi diuen, de la pluja...
Gotes de pluja
escriuen camins
en els vidres de casa.
Recordo les teves galtes
plenes de corriolets
un dia quan ... ploraves.
(Pere)
Si tu fossis pluja
faries saó
que per les collites
es d'allò més bo.
Trauries la pols,
camins i teulats
lluirien com nous.
Acarones l'ànima
amb gotes de mots.
Si tu fossis pluja
sota el teu misteri
quedaríem xops.
(Carme)
També hi diuen, de la pluja...
Gotes de pluja
escriuen camins
en els vidres de casa.
Recordo les teves galtes
plenes de corriolets
un dia quan ... ploraves.
(Pere)
Si tu fossis pluja
faries saó
que per les collites
es d'allò més bo.
Trauries la pols,
camins i teulats
lluirien com nous.
Acarones l'ànima
amb gotes de mots.
Si tu fossis pluja
sota el teu misteri
quedaríem xops.
(Carme)
Un plaer escoltar la pluja i escoltar l'Ovidi. Ací avui també ha plogut molt, fins i tot ha caigut calamarsa.
ResponEliminaHa estat una bona llevantada, Novesflors. Aquesta passada nit el vent i la pluja no deixaven dormir, i començava a qüestionar els efectes benefactors d'escoltar el cant de la pluja... Però sí, escoltar la pluja i escoltar l'Ovidi és un plaer.
EliminaUna abraçada!
Gotes de pluja
ResponEliminaescriuen camins
en els vidres de casa.
Recordo les teves galtes
plenes de corriolets
un dia quan ... ploraves.
Bona nit Galionar.
Pere, en els teus versos revisc la contemplació dels vidres molls en una tarda de pluja. De vegades hom no sap si plou més a fora o a dintre...
EliminaUna abraçada!
Escoltar la pluja relaxa, sobretot quan és d'aquesta que cau sense fer gaire fressa...Doncs aquí plou més ara que durant el dia...És una pluja bona pels camps i per les persones sensibles, tot i que mai plou a gust de tothom...
ResponEliminaSaps que l'Ovidi abans de dedicar-se a la cançó( va començar de gran) era company de feina del meu germà?
Jo no el vaig conèixer personalment, però hi havia parlat per telèfon quan estava a la radio...
Veig que també t'agrada el "claro de luna", és que tenia un problema al bloc i no vaig veure el vídeo.
Petonets de capvespre.
M. Roser, aquí també va ploure força més al vespre, i sobretot aquesta passada nit. El vent feia picar la pluja amb virulència als vidres i tot grinyolava...
EliminaA l'Ovidi el vaig conèixer en una actuació a Vilanova, quan jo era jove. Actuava a l'aire lliure, a la plaça de la vila, gairebé davant d'on jo vivia. Era com un fetiller que em va encantar per sempre...
De vegades jo també tinc problemes per veure vídeos o comentaris als altres blogs; crec que deu passar alguna cosa general.
Una abraçada!
És una poesia preciosa, els poemes curts m'agraden molt.
ResponEliminaI l'Ovidi...em trec el barret.
Gràcies, Glòria. A mi també m'agraden els poemes curts, però jo necessito emprar moltes paraules quan vull dir coses. Por de no ser entesa amb pocs mots, suposo...
EliminaUna abraçada!
Si tu fossis pluja
ResponEliminafaries saó
que per les collites
es d'allò més bo.
Trauries la pols,
camins i teulats
lluirien com nous.
Acarones l'ànima
amb gotes de mots.
Si tu fossis pluja
sota el teu misteri
quedaríem xops.
Aix... jo al meu rotllo dels si fossis ja ho veus... però venim aquí a xopar-nos de la teva pluja de sentiments i mots.
Moltes gràcies, Carme, per aquest teu "Si fossis". Després de llegir-te afirmo que m'agradaria ser pluja, sens dubte! Almenys serviria per alguna cosa més útil que no pas ara, potser...
EliminaUna abraçada!
La pluja és ambivalent. Per un costat ens produeix tristor, melangia, però per un altre ens produeix pau, serenor i ens ajudar a interioritzar.
ResponEliminaL'Olga ja m'ha donat una estirada d'orelles per intentar atacar el teu romanticisme. ¡Ah! no em comparis amb ella. En música no sóc sino un aficionat. Una abraçada: Joan Josep
Joan, comparteixo la teva ambivalència per la pluja, tot i que per a mi les paraules pau i melangia van força lligades.
EliminaJa li he explicat a l'Olga quan et vaig sentir tocar l'orgue. Ah, i d'aficionat res, que aquella visita a casa teva no l'oblidaré mai més, i encara menys aquell regal de Bach.
Una abraçada!
Preciosa fotografia, que em suggereix interiors càlids i amables, on una poeta escriu versos acollidors.
ResponEliminaOlga, la fotografia la vaig fer des d'una finestra de l'oficina de l'ajuntament on treballo, en el pis superior d'un edifici modernista, on abans hi havia les golfes. L'espai és càlid, amable a estones, però em cal traballar-hi en una feina que no té res a veure ni amb versos acollidors, ni amb creativitat, ni tan sols en el món de les lletres. Allà no crec que tinguin en compte el curriculum dels empleats...
EliminaUna abraçada!
No hi plou mai a gust de tothom, però tothom hi troba alguna cosa en la pluja !
ResponEliminaBon cap de setmana !
Ben cert, Artur; és difícil que plogui a gust de tothom! Però no deixa indiferent ningú. I juntament amb l'amor, és un dels temes que més literatura ha generat.
EliminaBon cap de setmana i una abraçada!
N´HI HA NEU A MONTSERRAT AVUI?
ResponEliminaNeu a Montserrat? Al Monestir segur que no, perquè ha fet molt bon dia amb sol. No ho sé si en alguna obaga d'algun indret de la muntanya en queda una mica; millor que ho preguntis a algun escalador.
EliminaEl cel gris, immens, es dissol en aigua. El poema és un riu que degota la teulada.
ResponElimina