diumenge, 24 de març del 2013

Diumenge de Rams


Princeseta ingènua
d’ulls somniadors,
cinquanta anys enrere.
Algú em vol comprar?
Bon diumenge de Rams a tothom! 

Teniu alguna fotografia dels vostres primers anys de palma o palmó? Envieu-me-les, que també les adjuntaré, i en farem un post de blocaires petitons!

Gràcies, M. Roser!
Gràcies, Carme!
Més gràcies, Carme agobiada!

Gràcies, Jaume Sendra!

 
 
 
Gràcies, Assumpta!
Més gràcies, Assumpta!

Gràcies, Joan Josep Tamburini!

 
 

27 comentaris:

  1. Estàs preciosa!!! No en tinc cap, de foto meua.

    ResponElimina
  2. Per ací sempre s'ha dit: "Diumenge de rams, el qui no estrena no té mans". Es diu a tot arreu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Novesflors. Durant els primers anyets era molt bufona, però aquesta expressió no va durar gaire; era massa frágil i sensible per adaptar-me al món que m'envoltava...
      No conec cap refrany semblant per al Diumenge de Rams; n'hi ha un de molt semblant per al dia de Nadal: Per Nadal, qui res estrena res val". Potser per això es regalen tants mitjons i altra roba similar, que a més de fer efectiva la tradició, surt força barateta.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Preciositat de criatura. Se li nota una personalitat decidida, amb una mirada profunda que pren mesura del món i que diu alhora: jo sóc aquí.
    Petonets grocs de palma nova.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Olga; potser sí que llavors estava decidida a alguna cosa, però la veritat és que estat sempre massa tímida, malaltissament tímida. Ho he superat, però potser massa tard...

      Elimina
  4. Galionar, ¿puc fer servir aquest comentari per connectar amb Novesflors?
    Novesflors, no connectar amb tu de cap manera per respondre't. Al post no hi ha espai de comentaris ni facilita telèfon...
    Gràcies.
    La foto que tinc amb palma és de més gran (uns 7 anys) i no serviria de 'nineta'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí queda el teu comentari, Olga; esperem que Novesflors se n'assabenti. Hi ha vegades que per alguna causa inexplicable jo també veig posts sense possibilitat de deixar comentaris, mentre que la seva autora m'assegura que tot és normal... Enigmes de la informática!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Ooooh! quina nena tan requetepreciosa! Quina carona més bonica, amb uns ulls innocents i, al mateix temps, amb ganes de saber... :-))

    Jo crec que en vaig posar una una vegada... Vaig a veure-ho...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta! Que macos som de petitets, oi?, i tan grossots que ens tornem després... Si trobes la teva foto, doncs endavant!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. És (erets) una nena molt bonica, sembla una nineta de les que a mi m'agraden, la compro!!!
    Jo de fotos de la palma no en tinc, en aquella època als poblets petits, no hi havia fotògraf i a més, jo no anava
    tan bufona ( no hi havia calerons)...Jo en tinc una de tres anyets però no d'aquest dia, ja ens diràs si et valen o no...
    Petones .

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'acord, M. Roser, doncs tota per a tu! A casa érem de condició humil, però entre les iaies sempre em féien un vestidet nou i algún jersei, i no podía faltar la fotografía de rigor a cal retratista. Però no tot éren flors i violes, perquè per no embrutar-me tenia prohibit córrer, jugar, asseure'm a terra, etc. Crec que no m'ho passava gaire bé...
      Ah, i endavant amb les teves fotos, si vols!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. No et puc pas comprar que no ets pagada ni amb totes les pessetes del món! ;p Jo en tinc alguna però em fa certa vergonya... a més, les hauria d'anar a buscar a casa els pares!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, gràcies, Porquet, per la floreta. Quant a les fotografíes, en una altra ocasió será, i amb més temps.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Hi ha nenes que són com nines, guapes, precioses, molt vives i tan dolces com els penjolls de sucre ... de les palmes.

    Bona tarda Galionar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Pere, i que bons que eren, aquells penjolls de sucre de les palmes...! Jo de petiteta era molt bona nena; massa. Perquè ja saps allò que diuen: les bones nenes van al cel, i les dolentes a tot arreu.:)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. Quina nena més bonica Galionar! Jo sí que en tinc, ja remenaré.

    ResponElimina
  10. Gràcies, Judit. Espero la teva fotografía!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  11. Ja t'enviaré la foto, llàstima que hagis posat el nom del Joan Josep, sinó podríem jugar a qui és qui...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, és que crec que seria totalment imposible conèixer blocaires de 50 anys enrere o més... Però és veritat, hauria estat divertit jugar a qui és qui.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  12. Aquest és el post on vaig posar una foto del dia del Diumenge de Rams :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta; com que estàs tan maca he penjat les dues fotos de quan eres petiteta. Una forta abraçada!

      Elimina
  13. Gràcies Montse, per posar la foto...ja es veu que està feta per un fotògraf d'estar per casa!
    Petonets.

    ResponElimina
  14. Doncs del dia de Rams amb la palma o el palmó prou que en tenia, de fotos, però no les tinc jo, encara queden caixes de fotos a casa dels pares.

    Algun cop he posat fotos meves al blog...

    aquí

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert que estàs guapíssima i fas la mateixa cara... :)

      Elimina
    2. Gràcies, Carme, i benvinguda després d'unes vacancetes sense xarxa! Ja he posat les teves imatges a la col·lecció; tu sí que estaves guapíssima!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  15. com em sap de greu arribar tant tard a aquest post!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Rits, no, no fas tard de cap manera! A més, agraeixo molt la teva visita. Si tens material per a col·laborar, no dubtis ni un instant a fer-me'l arribar.
      Una forta abraçada!

      Elimina