Vell amic, vell amor...

Vora el caliu de la llar de foc, tu i jo, vell amic,

ara que sentim les passes de l’hivern que ens repta,

que arriba udolant, i ens fa por, i anem curts de llenya,

i cerquem aixopluc en la nostra tardor

o un miratge que ens salvi de tanta fredor,

per  atiar les brases cremarem aquells mots

que mai no vam dir-nos o vam dir molt poc;

els que esperen, ressecs, corsecats, com fusta d’alzina,

a les golfes del cor, als replecs del record,

en les mans que s’aferren per no perdre’ns del tot.

Faran bona flama. Reviurem de nou.

Amb el fum blanquinós que s’enfila damunt la teulada

escriurem, amb bell traç, la paraula “t’estimo”

abans no es confongui amb la boira dels boscos d’aram.

Vora el caliu de la llar de foc, tu i jo, vell amor,

ara que sentim les passes de l’hivern que ens repta,

salvarem els mots, vencerem la nit, reescriurem la vida,

serem foc i flama en la nostra tardor.

Montse Galionar  (dins 4 veus)