Es va morint la tarda;
una ratlla en el cel
cap a ponent, vermella.
Hora màgica,
cap remor no la destorba.
Volen baixos els ocells,
només ells xisclen.
És el crepuscle.
El blau, ple d’ombres,
les passions denses,
l’aire, molt suau…
Flaires que duen notes
d’indrets llunyans.
Potser, algun grill…
Obro els ulls,
i els enlairo.
Ni un respir més fort que l’altre.
Resto immòbil.
Sento l’ànima exultant.
Cel rogenc
que es difumina.
Que bonica, aquesta nit!
Ben prest m’envolta.
Els estels lluen,
les aus ja dormen…
I dins el cor, nostàlgia.
Què fas, amor, on ets?
El tapís d’aquest crepuscle
Què fas, amor, on ets?
El tapís d’aquest crepuscle
t’embolcalla i no et traeix?
També aguaites els estels?
Potser es trobin, nostres ulls
dins la nit, potser s’enllacin,
i escriuran plegats els versos
que al sol no gosen…
Amor desitjat,
tan lluny de mi,
mon cor et clama.
Enyoro la teva imatge
i els ulls ardents;
les teves mans, la tendresa,
els somnis vells…
I vanament, suplico,
li prego a l’aire del vespre
que se l’endugui per sempre,
el teu record.
Montse Galionar
Els amors viscuts, mentre els vivíem, van ser una experiència que portem al nostre bagatge personal. Recordar o no? Doncs fem el que ens abellesca, si volem recordar moments bonics, endavant. Si no els volem recordar perquè ens fan mal doncs deixem-los passar lluny cada vegada que ens vinguen a la ment.
ResponEliminaMolt sàvia la teva reflexió, Novesflors. El problema és quan tenim un dia d'aquells tontos, tontos, quan alguna causa desencadena un seguit de pensaments nostàlgics que ens retornen un passat que ja no existeix. Cal fer-los fora de la ment, i tant que sí!
EliminaUna forta abraçada!
Has posat una obligació de verificar nova per deixar-te els comentaris? Perquè de vegades les imatges són petites i no puc verificar bé el que em demanen perquè no ho veig bé i no em deixen publicar el comentari.
ResponEliminaOstres, no, Novesflors, no he fet cap canvi! En tot cas, es deu haver instal·lat automàticament, i em sap greu. Ara mateix vaig a veure si puc desactivar aquesta verificació.
EliminaGràcies per avisar-me!
La contracoberta de Retorn a Brideshead diu que no hi ha res que faci tant de mal com el record dels temps feliços trobant-se en la infelicitat. Però poder dir que "jo també he estat feliç" no ho pot dir tothom.
EliminaAra sí, però des d'un altre navegador!!!
ResponEliminaMe n'alegro, Novesflors, que hagi estat un incident temporal!
EliminaPotser aconseguir que recordar no ens faci mal, és una fita a aconseguir.
ResponEliminaQue recordar fos opcional, una tria, seria desitjable. Si volem, recordem, si no volem no, ostres! ja seria un gran avenç, però no sempre és així. I és cert que a vegades és millor oblidar algunes coses, però no sempre ens és accessible, l'oblit.
De tota manera aquest poema és preciós. M'ha agradat molt. Si recordar serveix per escriure petites meravelles, ja té un bon canal de sortida.
Carme, jo crec que recordar és beneficiós; és assumir la realitat per dura que aquesta hagi estat, cosa que ens permet lluitar contra fantasmes d'una manera en què potser anys enrere no hauríem sabut fer... És una manera d'avançar, tot i que possiblement no pas la més confortable... I si els records són bons, llavors ja és la repera!
EliminaUna forta abraçada!
No Montse, no li demanis a l'aire que s'endugui el seu record, que si va ser una situació agradable, bé fa de bon recordar...Un poema preciós ple de melangia, com la tardor que comença i els capvespres o crepuscles, que ens acompanyen cada dia!
ResponEliminaPetonets, Montse.
Moltes gràcies, M. Roser. Aquests vespres que cada vegada es fan més curts són molt propicis per a la introspecció.
EliminaUna forta abraçada!
La lletra de "la truita" de Shubert amb que acompanyes aquest poema de dolça i dolorosa remembrança comença així:
ResponElimina"Dins de l’onada, com un raig d’argent,
la truita esbojarrada, lluitant amb el corrent.
Lleugera i graciosa ben lluny ara del niu,
la truita va joiosa fendint l’aigua del riu"
Així van els records a vegades: a contracorrent.
Quina sorpresa, Xavier; amb vergonya confesso que no sabia que "la truita" tingués lletra! Sempre l'he escoltada només instrumentalment. Hauré d'esmenar la mancança.
EliminaPerò tens raó, els records de vegades també van a contracorrent...
Una forta abraçada!
Amb el permís del Xavier, el primer vers diu així:
ResponElimina"Mireu dins de l’onada, tal com un raig d’argent"...
Petonets als dos.
Gràcies per la rectificació, M. Roser. A mi, com que desconeixia la lletra, totes dues opcions em semblen bé.
EliminaUna forta abraçada!
A l'Orfeó de Sants la cantàvem en català i a 4 veus, sota la direcció de Montserrat Tous (Que freqüenta sovint el Pallars Sobirà).
EliminaQuedava molt bé.
La Roser té raó.
Quina sort, Xavier, haver pogut cantar una peça tan bonica! Intentaré trobar-ne alguna versió al youtube per poder-me'n fer una idea.
EliminaUna forta abraçada!
L'hora que l'or del dia es fon darrere les muntanyes; ja el somiarem de nit, que reviurà per a nosaltres. Pel que fa als amors, de vegades cremen, altres escalfen i altres per fi es ponen deixant una llarga nostàlgia... Però els dies tornen.
ResponEliminaUna abraçada.
Olga, els paisatges que saps pintar amb les paraules són tan suggeridors i tan magnífics...!
EliminaUna forta abraçada!