Amors

“...I els teus versos eren, dins la nit,

com el bes d’un vell amant cremant els llavis

i la música dels mots, com carícies que sorgeixen dels estels

sota el cel, a prop d’un Déu

que per força ha d’estremir-se de mirar-nos.

Ell, que en sap tant i tant, d’amor

i que el posa de miratge entre nosaltres…”

Quan un home i una dona fan un llibre junts és que s’estimen. Si el seu és un amor  clandestí, el projecte compartit serà l’amagatall secret on gaudir de les seves trobades, un paradís intimíssim fet a la mesura dels seus sentiments, de la seva passió. Allí viuran una vida paral·lela a la seva altra vida que els enlairarà per sobre de la resta dels humans, en un univers on habiten tots els colors de l’arc de Sant Martí, on no hi pot tenir cabuda ningú més i on només ells dos en seran els protagonistes, en un èxtasis que tan sols els cossos i el llenguatge de l’art serien capaços d’explicar...

De vegades el projecte transcendeix la seva relació, culmina amb èxit, veu la llum i es presenta  en societat. L’home i la dona potser acudiran a la festa amb les seves respectives parelles, amb una estudiada naturalitat, cordialment amics dels seus amics, talment com a casuals col·laboradors per circumstàncies de l’atzar. Tot i que si us hi fixeu bé, veureu que cada pàgina del llibre, cada frase, cada imatge i cada mot regalimen una sensualitat exultant i seductora, impossible d’amagar, com un perfum de nards que impregna l’aire, i suggereixen unes dobles lectures que difícilment se li escapen al lector... El llibre que presenten és el fruit del seu amor, no poden amagar-ho, és el seu fill, i com a tal l'estimaran amb bogeria. 

Sol haver-hi diferents variables en els projectes a compartir, totes amb la mateixa intencionalitat, totes igual de vàlides: llibres o vetllades musicals, estudis o muntatges teatrals,  exposicions o recitals poètics... Amb un punt en comú: sempre l’art com a sublimació de l’amor immens, com a canalització per a les més elevades passions, com a únic camí per aïllar-se del món, per estimar-se.

De vegades quan s’esberla l’amor entre un home i una dona, es poden donar situacions diverses: que el llibre l’acabi publicant només un dels membres de la parella si compta amb prou material propi, o que ho faci amb la complicitat d’alguna altra persona per tal de mostrar així el seu despit envers la persona estimada, o també pot ser que algun dels dos li furti a l’altre l’autoria d’una part de l’obra i la publiqui com a pròpia, en una usurpació de la propietat intel·lectual en tota regla que l’afectat mai denunciarà per mor que acabi fent-se pública la seva infidelitat... També pot ser que la relació toqui fons abans d’haver donat els seus fruits i que el projecte-amagatall acabi consumint-se entre les brases de la llar de foc de l’ànima...

Hi ha també parelles consolidades i estables que han fet llibres a quatre mans. En aquest cas, l’escriptura no ha estat mai clandestina, no han necessitat amagatalls ni excuses per trobar-se. Seria, en tot cas, tota una altra història...

De vegades, quan un home i una dona fan un llibre junts, ho amaguen fins i tot als bons amics. I aquests amics, que potser havien compartit comentaris d’admiració amb algun d’ells  sobre un bocí de poema, una partitura o alguna imatge, se senten d’alguna manera decebuts quan descobreixen que les paraules de l’amic o de l’amiga estaven molt lluny de la intenció que inicialment se’ls atorgava... De vegades causa sorpreses increïbles descobrir que una parella ha treballat a quatre mans i que ha publicat un llibre, perquè no ho hauries dit mai, perquè saps perfectament que quan un home i una dona fan un llibre junts és que s’estimen... I que serà, possiblement, una pura meravella.