diumenge, 28 d’octubre del 2018

Amors



“...I els teus versos eren, dins la nit,
com el bes d’un vell amant cremant els llavis
i la música dels mots, com carícies que sorgeixen dels estels
sota el cel, a prop d’un Déu
que per força ha d’estremir-se de mirar-nos.
Ell, que en sap tant i tant, d’amor
i que el posa de miratge entre nosaltres…”

Quan un home i una dona fan un llibre junts és que s’estimen. Si el seu és un amor  clandestí, el projecte compartit serà l’amagatall secret on gaudir de les seves trobades, un paradís intimíssim fet a la mesura dels seus sentiments, de la seva passió. Allí viuran una vida paral·lela a la seva altra vida que els enlairarà per sobre de la resta dels humans, en un univers on habiten tots els colors de l’arc de Sant Martí, on no hi pot tenir cabuda ningú més i on només ells dos en seran els protagonistes, en un èxtasis que tan sols els cossos i el llenguatge de l’art serien capaços d’explicar...
De vegades el projecte transcendeix la seva relació, culmina amb èxit, veu la llum i es presenta  en societat. L’home i la dona potser acudiran a la festa amb les seves respectives parelles, amb una estudiada naturalitat, cordialment amics dels seus amics, talment com a casuals col·laboradors per circumstàncies de l’atzar. Tot i que si us hi fixeu bé, veureu que cada pàgina del llibre, cada frase, cada imatge i cada mot regalimen una sensualitat exultant i seductora, impossible d’amagar, com un perfum de nards que impregna l’aire, i suggereixen unes dobles lectures que difícilment se li escapen al lector... El llibre que presenten és el fruit del seu amor, no poden amagar-ho, és el seu fill, i com a tal l'estimaran amb bogeria. 
Sol haver-hi diferents variables en els projectes a compartir, totes amb la mateixa intencionalitat, totes igual de vàlides: llibres o vetllades musicals, estudis o muntatges teatrals,  exposicions o recitals poètics... Amb un punt en comú: sempre l’art com a sublimació de l’amor immens, com a canalització per a les més elevades passions, com a únic camí per aïllar-se del món, per estimar-se.
De vegades quan s’esberla l’amor entre un home i una dona, es poden donar situacions diverses: que el llibre l’acabi publicant només un dels membres de la parella si compta amb prou material propi, o que ho faci amb la complicitat d’alguna altra persona per tal de mostrar així el seu despit envers la persona estimada, o també pot ser que algun dels dos li furti a l’altre l’autoria d’una part de l’obra i la publiqui com a pròpia, en una usurpació de la propietat intel·lectual en tota regla que l’afectat mai denunciarà per mor que acabi fent-se pública la seva infidelitat... També pot ser que la relació toqui fons abans d’haver donat els seus fruits i que el projecte-amagatall acabi consumint-se entre les brases de la llar de foc de l’ànima...
Hi ha també parelles consolidades i estables que han fet llibres a quatre mans. En aquest cas, l’escriptura no ha estat mai clandestina, no han necessitat amagatalls ni excuses per trobar-se. Seria, en tot cas, tota una altra història...
De vegades, quan un home i una dona fan un llibre junts, ho amaguen fins i tot als bons amics. I aquests amics, que potser havien compartit comentaris d’admiració amb algun d’ells  sobre un bocí de poema, una partitura o alguna imatge, se senten d’alguna manera decebuts quan descobreixen que les paraules de l’amic o de l’amiga estaven molt lluny de la intenció que inicialment se’ls atorgava... De vegades causa sorpreses increïbles descobrir que una parella ha treballat a quatre mans i que ha publicat un llibre, perquè no ho hauries dit mai, perquè saps perfectament que quan un home i una dona fan un llibre junts és que s’estimen... I que serà, possiblement, una pura meravella.

11 comentaris:

  1. Quina troballa la fotografia de les dues soques que s'abracen.
    De la fusta ha sortit el paper en el que, individualment, per parelles, o en quartet, s'escriuen, i a vegades es publiquen poemes. Amor a la parella, amor a l'amistat, amor al paisatge, amor a la música. Amor sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Xavier, l'amor és l'eix que vertebra les nostres vides; que no manqui mai.
      Els dos arbres són a Andorra, a prop del mirador del Quer (entre Canillo i Ordino). Espero que mai se li ocorri a ningú convertir-los en paper, perquè vull veure'ls sempre allí!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Ha,ha,ha... i quan quatre dones escriuen un llibre a 8 mans... bé, hi ha moltes classes d'amor. Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha, una orgia, Novesflors! Una orgia a 8 mans: vers per aquí, metàfora per allà, ara t'endinyo una rima, ara em respons amb un octosíl·lab... Potser més estima que amor en el nostre llibre,però quina experiència tan grata!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. El text és maco però no el comparteixo, no veig què ha de tenir a veure una cosa i l'altra. Quan dues persones s'estimen poden fer moltes coses, entre les quals hi ha escriure un llibre plegades. Quan dues persones escriuen un llibre plegades potser és només que s'entenen, que es complementen o que treballen bé juntes. L'amor no té per què aparèixer per enlloc. Pot aparèixer, però no té per què. I no crec que, si hi és, millori en res l'escriptura.

    Sí, ja ho sé, sóc un aixafa-guitarres. Però ho penso així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, gràcies pel teu punt de vista, ja que en la discrepància hi ha moltes vegades la riquesa. Entenc i comparteixo la teva argumentació, que en molts casos és com dius, i alhora defenso el contingut del meu text, que retrata, crec, d'una manera força aproximada una altra mena de situacions que sí que existeixen, i tant!, i que conec prou bé. Entenc també que el meu text, que ja havia publicat fa tres anys en un altre lloc on col·laboro, fora del seu context pot ser difícil d'entendre i se li poden donar interpretacions equívoques. Són dos punts de vista ben diferents, el teu i el meu, que segurament retraten situacions també diferents, però que són reals totes dues.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Estic d'acord amb en XeXu que el text és molt maco. I com que no vull ser tan aixafa-guitarres com ell, et diré que puc estar d'acord amb el teu text si ens agafem l'amor en un sentit molt ampli.

    A vegades hi ha admiració, a vegades hi ha una bona amistat amb estimació inclosa. A vegades hi ha ganes de fer coses junts, precisament aquestes trafiques artístiques i no pas unes altres més inconfessables. A vegades els interessos i les ganes d'escriure es troben i val la pena aprofitar-ho.

    Fer projectes junts, ja sigui amb homes o dones, a mi em motiva molt i no, no, no estic disposada que em carreguis un nombre tan elevat d'amants: tres de les quatre veus, més el llum de sol, llum de lluna, més els haikus a trenc d'alba. Ho sento, no pot ser Montse, no donaria l'abast... he, he, he... perdona la broma, eh?

    Per altra part, de l'amor fins a l'apropiació o usurpació d'uns versos que no són teus, hi va un abisme. Vols dir que en aquest cas l'amor ha existit mai? O sigui, a veure: o és malaltís o no és amor.

    Si hi ha un llibre que és pura meravella, amb amor clandestí o sense, no es podrà dir quin és? bé, deixem-ho córrer, no et vull posar en cap compromís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, gràcies també pel teu punt de vista! Crec que la resposta que li he deixat a Xexu em serveix també per respondre el teu punt de vista. Naturalment que el que dic en el meu text és només la meva opinió i que no es pot extrapolar fora del context i de les motivacions en què va ser creat. Falta informació en el text, que no donaré, i així, com en els poemes, cadascú el pot interpretar com vulgui. Però parteix d'una base ben real, i no d'un sol cas sinó d'una bona colla més... Atès que aquest text va veure la llum fa uns tres anys i que les obres teves que esmentes crec que són més recents, et descarrego del nombre d'amants per aquesta vegada, eh? :-))
      No diré públicament cap títol de llibre ni qui són els seus autors, Carme; però ja saps que podem seguir aquesta conversa en privat, si vols, sense cap problema.
      Una forta abraçada!

      Elimina
    2. No crec que els punts de vists siguin tan diferents o oposats. Estic segura, és més, seguríssima que es donen molts casos com tu dius i que en el cas concret que esmentes deus tenir tota la raó. E n posaria les mans al foc, coneixent la teva intuïció i empatia. Jo nomésv olia dir que no és així necessàriament en tots els casos i per això et feia la broma del meu exemple. T'agraeixo que em descarreguis de tantes obligacions... buff! He, he, he...

      Elimina
  5. M'encanta la foto de l'abraçada dels dos pins i també he pensat com el Xavier, que l'arbre seria l'origen del paper que utilitzarien per escriure el llibre, si eren amants...Perquè penso una mica com el XeXu que es pot escriure un llibre a quatre mans sense sentiments amorosos pel mig, si amb un punt de complicitat... Però és molt bonic pensar-ho!
    Espero que els dos amics blogaires em dispensin que els hagi esmentat, però és que coincidíem!
    Petonets Montse.

    ResponElimina
  6. Espero que a ningú se li acudeixi tallar els arbres amants per fabricar-ne paper, M. Roser. Prefereixo anar-los a veure cada vegada que m'escapo a les valls d'Andorra... Segur que sí, que hi ha moltes motivacions a banda de l'amor per escriure un llibre a quatre mans o per emprendre qualsevol altre projecte. Si tothom ha rebatut les meves afirmacions només pot ser perquè el meu punt de vista és equivocat o que no era el millor tema per compartir públicament...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina