dissabte, 2 de desembre de 2017

Plouen fulles grogues...


Plouen fulles grogues en forma de cor,
voltegen i dansen en petits corriols.
Cal l’espera llarga de l’hivern mandrós
i de nou les branques lluiran colors.

Plouen dies vacus en el fons del cor;
cal un temps de pausa per saber qui som.
Atiem les flames, endrecem records,
i les nostres branques floriran de nou.

No estiguem pas tristos, que l’hivern és dolç;
plouen fulles grogues en forma de cor...

Montse Galionar

14 comentaris:

  1. Qe boniques aquestes fulles grogues, també s'apunten a aquest color tan actual...
    No sé si l'hivern serà molt dolç perquè aquests dies s'anncia amb un fred que pela, ens arreulirem a la vora del foc...
    Petonets, Montse.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí que fa fred, M. Roser, i els colors de tardor ben aviat desapareixeran sota la desolació del paisatge hivernal... Ha estat curta la tardor.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  2. Aquest poema teu m'ha commogut. Ara tots tenim el groc al cor i als ulls, per tantes significacions... No m'ho hauria pensat mai, Montse.
    I enyoro tant aquestes fulles, que cobrien els camins de Mont-ral... que em fa mal el cor de veure-les sabent que no hi tornaré.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quantes significacions el color groc, Olga... Em commou la teva tristesa per les fulles que no podràs veure als camins de Mont-ral, i estic també infinitament trista per la notícia d'aquest matí, amb alguns dels nostres polítics presos fins qui sap quan... El groc continua més vigent que mai...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  3. Què volen aquesta gent? Fer mal com han fet sempre.
    Què voleu les poetes? "Atiar les flames", donar-nos consol i omplir-nos d'esperança.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Xavier, aquesta gent continuen fent mal, el màxim mal possible, però als poetes cada vegada els queda menys veu per cantar...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  4. Preciós poema, Montse!!!

    Plouen fulles grogues en forma de cor, mentre esperem que tornin a casa amb tot el cor.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja ho veus, Carme, aquest poema del nostre "4 Estacions" és ben vàlid ara, extrapolat a la trista situació que estem vivint... Més avui, sabent que alguns dels nostres polítics no tornaran a casa de moment.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  5. Molt de cor hi haurem de posar per aguantar el que ens ve a sobre. Molt maco el poema.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja tens raó, ja, Xexu... El poema, que d'inici no tenia cap connotació política, és prou vàlid en aquests difícils moments...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  6. L'hivern sempre és dolç. El pitjor ha passat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tot dependrà del cristall per on es mira, Helena; paradoxalment al que diu el poema, crec que aquest hivern serà molt dur...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  7. Gens tristos, avançarem amb pas ferm, amb la calidesa que aporta també l'hivern i el fred. L'estar junts.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Són esperançadores i optimistes les teves paraules, Rits; les faig meves. Gràcies!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix