Imagino Maria contemplant amb estranyesa
el Nen tot just nat.
Fill de la Paraula? Cim de la Promesa?
Si no en sabés l’engendrament sagrat,
tot seria tan normal! –tret de la pobresa
de la cova i el pessebre i la fredor i l’obscuritat.
Aquest instant és immortal, en té el goig i
la certesa:
canvia el món, li dóna plenitud,
però qui més ho sap?, qui més ho veu?, qui
més ho sent
amb gratitud?,
qui més pot creure que Déu renunciï a l’absolut
i assumeixi, desvalgut, tanta feblesa?
I Maria tem per Déu per primer cop: l’escoltaran?,
l’entendran?, l’acceptaran? Porten tants
segles esperant
força, llibertat, poder i reialesa!
Donar-se a un Déu totpoderós no fou una
proesa
tan gran com donar-se ara a aquest Déu fet
infantesa:
amb aquell Déu tan gran no l’espantava res,
se sentia acompanyada i sostinguda,
però amb Déu a la falda, vulnerable,
incomprès,
el que d’ella es demana és tan foll i tan
gran!
I se sent tan feliç amb l’Infant
com se sent desconcertada i perduda.
David Jou (del nou poemari Cant Espiritual 2017)
Un poema nadalenc, molt apropiat en els dies que vivim.
ResponEliminaNo sabem del cert res de la divinitat d'aquest infant. De la pobresa encara en sabem massa: encara neixen moltíssims infants al món embolcallats de tendresa i faltats de recursos bàsics.
Que passeu unes bones Festes Montse. I que la poesia no ens en falti l'any 2018.
Moltes gràcies, Xavier, no és el Nadal que ens hauria agradat viure, o no d'aquesta manera, però malgrat tot és Nadal.
EliminaMolt bones festes per a tots i una forta abraçada!
Que passis unes molt bones festes Galionar!
ResponEliminaMoltes gràcies, Xexu. Molt bones festes també per a tu i els teus!
EliminaUna forta abraçada!
Preciosa aquesta Ave María...
ResponEliminaBonens Festes Montse , que l'Estel de Nadal ens Il·lumini a tots i porti una mica d'escalfor als que no el poden celebrar en llibertat.
Petonets nadalencs.
Faig meu el teu desig, M. Roser; tinguem fe en l'Estel de Nadal, perquè en la humanitat cada vegada costa més tenir-ne...
EliminaMolt bones festes i una forta abraçada!
bones festes!!!! un goig el poema i la música !
ResponEliminaMolt bones festes també per a tu, Elfree, sense oblidar aquells que injustament no podran celebrar-les...
EliminaUna forta abraçada!
Bon Nadal i un pròsper any 2018 i que que la salut no ens falti i no ens manqui la llibertat!
ResponEliminaUn gran poema!
Una forta abraçada!
jaume
Gràcies, Jaume, els millors desitjos també per a tu i la gent que estimes. I com bé dius, que no ens manqui ni la salut ni la llibertat.
EliminaUna forta abraçada!
El misteri del Nadal , tant humà com diví. L'infant i la mare. I el fuster, fidel servidor.
ResponEliminaSchubert, magnífic.
Bon Nadal !
Gràcies, Estranger. Com més humanes, com més ens les apropem, més significat hi podem trobar en el misteri d'aquestes festes.
EliminaUna forta abraçada!
Preciós poema el que has escollit, Montse.
ResponEliminaCom bé dius no és el Nadal que ens hauria agradat viure, però el viurem el millor que sabrem.
Una forta abraçada i els millors desitjos per 2018!
Així ho farem, Glòria! Els millors desitjos també per a tu en aquest nou any.
EliminaUna forta abraçada!
Impacta, el poema... mai res no ha estat fàcils pels que volen canviar les coses. Ni per aquest déu-Jesús ni pels nostres polítics empresonats i querellats...
ResponEliminaPerò continuarem endavant... amb tanta força com poguem recuperar...
I tant que sí, Carme, tirarem endavant amb convicció, i perquè no pot ser de cap més manera.
EliminaUna forta abraçada!