Gràcies, M. Roser, també els meus millors desitjos per a tu! Sí, la tardor en aquest indret de l'est de Polònia, gairebé tocant a la frontera amb Bielorússia, és espectacular. Esplendor i pobresa, en algunes zones, es donen la mà. Una forta abraçada!
Gràcies Cantireta, també pels teus, de mots, i per tant. (Hi ha grans poetes polonesos, però amb aquest idioma tan envitricollat, em sembla que no podries traduir gran cosa!) Una forta abraçada!
Res és incert, sinó jo. En aquest primer dia de l'any, contemplant aquest paisatge de colors, és impossible no estimar la vida ... i fins i tot intentar ser feliç.
Bon dia, Pere; en aquests jardins la vida es fa estimar sola, i més si enmig d'aquests paisatges se t'hi casa un fill. Intentarem tenir ganes de ser feliços, Pere, aprofitant l'avinentesa del nou any! Si no ho aconseguim, ho intentarem el proper. Una forta abraçada!
Gràcies Carme, hem començat l'any tots junts de nou, aquesta vegada a Vilafranca. Ara acabem d'arribar de fer "turisme" per Barcelona i el cafè al Zurich. He pensat en vosaltres, en les companyes de les 4 Estacions. Una forta abraçada!
Montse, vas acabar l'any poèticament. Tant de bo que en aquest 2018 que comença ens segueixis delectant amb la teva poesia, i com en aquest cas, amb les teves fotografies.
Ja m'agradaria que el teu desig esdevingués realitat, Xavier, i que la poesia no em fos esquerpa aquest proper any! Hi haurem de posar treball i voluntat. Per cert, la plaça Catalunya estava plena de coses, de música, de bombolles de vidre amb coses a dintre, d'infants... Quin ambient! Molt bon 2018, Xavier, i una forta abraçada!
Hola Joan, ben tornat al món dels blogs! Que no la perdem mai, la serenor i l'esperança, perquè continua ben difícil això de veure el camí clar... Una forta abraçada!
Gràcies, Xexu. En aquell país, la bellesa del paisatge contrasta fortament amb la pobresa d'alguns indrets a tocar dels palaus... Molt bon any i una forta abraçada!
Moltes gràcies, Novesflors. Cert, m'enduc grans dosis de bellesa d'aquelles terres i també algunes experiències impensades. Molta felicitat també per a tu aquest 2018. Una forta abraçada!
arribo tard però igualment et desitjo un any lliure de tanques ( no les poètiques eh les altres) meravellós comiat d'any ! que es reis mags et portin el que hagis demanat!
Gràcies, Elfree. Com ho necessitem, que caiguin les tanques, i quin desesper, adonar-se de tantes reivindicacions que no s'escolten... Esperem que aquest nou any ens sigui més favorable a tots plegats. Una forta abraçada!
Una tanka molt bonica agermanada amb uns paisatges preciosos, Montse...
ResponEliminaQue tinguis un bon any, ple d'esperances de llibertat!!!
Petonets novincells.
Gràcies, M. Roser, també els meus millors desitjos per a tu! Sí, la tardor en aquest indret de l'est de Polònia, gairebé tocant a la frontera amb Bielorússia, és espectacular. Esplendor i pobresa, en algunes zones, es donen la mà.
EliminaUna forta abraçada!
OH!!
ResponEliminaGràcies per la bellesa i els mots. Per tant.
Gràcies Cantireta, també pels teus, de mots, i per tant. (Hi ha grans poetes polonesos, però amb aquest idioma tan envitricollat, em sembla que no podries traduir gran cosa!)
EliminaUna forta abraçada!
Res és incert, sinó jo.
ResponEliminaEn aquest primer dia de l'any, contemplant aquest paisatge de colors, és impossible no estimar la vida ... i fins i tot intentar ser feliç.
Bon dia Galionar.
Bon dia, Pere; en aquests jardins la vida es fa estimar sola, i més si enmig d'aquests paisatges se t'hi casa un fill. Intentarem tenir ganes de ser feliços, Pere, aprofitant l'avinentesa del nou any! Si no ho aconseguim, ho intentarem el proper.
EliminaUna forta abraçada!
Un bon començament d'any, Montse, amb aquesta bellesa tardoral i el teu poema tanka.
ResponEliminaMolt bon any 2018, bonica! Una abraçada.
Gràcies Carme, hem començat l'any tots junts de nou, aquesta vegada a Vilafranca. Ara acabem d'arribar de fer "turisme" per Barcelona i el cafè al Zurich. He pensat en vosaltres, en les companyes de les 4 Estacions.
EliminaUna forta abraçada!
Montse, vas acabar l'any poèticament. Tant de bo que en aquest 2018 que comença ens segueixis delectant amb la teva poesia, i com en aquest cas, amb les teves fotografies.
ResponEliminaJa m'agradaria que el teu desig esdevingués realitat, Xavier, i que la poesia no em fos esquerpa aquest proper any! Hi haurem de posar treball i voluntat.
EliminaPer cert, la plaça Catalunya estava plena de coses, de música, de bombolles de vidre amb coses a dintre, d'infants... Quin ambient!
Molt bon 2018, Xavier, i una forta abraçada!
Realment, paisatge de serenor i color d'esperança. Ja no hi ha incertesa perquè el camí és clar.
ResponEliminaHola Joan, ben tornat al món dels blogs! Que no la perdem mai, la serenor i l'esperança, perquè continua ben difícil això de veure el camí clar...
EliminaUna forta abraçada!
Quina tardor de manual. Bon 2018 per a tu també!
ResponEliminaGràcies, Xexu. En aquell país, la bellesa del paisatge contrasta fortament amb la pobresa d'alguns indrets a tocar dels palaus...
EliminaMolt bon any i una forta abraçada!
Quines fotos tan precioses. Que la bellesa del paisatge t'inunde el cor i sigues molt feliç en aquest 2018.
ResponEliminaMoltes gràcies, Novesflors. Cert, m'enduc grans dosis de bellesa d'aquelles terres i també algunes experiències impensades. Molta felicitat també per a tu aquest 2018.
EliminaUna forta abraçada!
arribo tard però igualment et desitjo un any lliure de tanques ( no les poètiques eh les altres) meravellós comiat d'any ! que es reis mags et portin el que hagis demanat!
ResponEliminaGràcies, Elfree. Com ho necessitem, que caiguin les tanques, i quin desesper, adonar-se de tantes reivindicacions que no s'escolten... Esperem que aquest nou any ens sigui més favorable a tots plegats.
EliminaUna forta abraçada!