¿Serveix d’alguna cosa el vagareig
per l’univers platònic dels seus versos
quan de fet, ni em calen les paraules per
reviure
aquesta ària de tardor, entre l’enyor i la
nostàlgia?
I teixir-se amb la boirina del silenci i de
la tarda
un nou jo amb tota la puixança que l’ànima
un dia posseí,
on es fonien somnis i quimeres, en un
èxtasi d’amor
etern, indestructible...
Oh, realitat, que mai sabràs del cert
en quin punt et transmutares en fal·làcia!
Per sort, la mort t’alliberarà potser
d’alguna tràgica evidència.
I esdevindràs feliç
en aquella roda d’habituds i despropòsits
que ara habiten el teu cor i que pinten
d’or caduc les velles branques.
I jo, petit mortal que m’he vist reflectit
en els seus versos
enyoro aquella llar enmig del bosc, enmig
la boira,
que només habitàrem fugaçment des d’algun
somni.
Regalimen tendresa els sons de la tardor, i
jo l’envejo...
Montse Galionar (Dins 4 Veus)
Regalima sentiment daurat, aquest poema sonor i acolorit. I jo l'escolto i el rellegeixo...
ResponEliminaGràcies, Xavier, per passejar-te pel poema amb intensitat.
EliminaUna forta abraçada!
Una llar enmig del bosc per viurei, encra que sigui en somnis, no està gens malament...
ResponEliminaEns mostres una tardor un xic emboirada, però quan bufi el mestral, tornarem a veure una tardor assoleiada!!!
Petonets, Montse.
Esperem-ho, M. Roser, que de nou la llum torni a il·luminar el cel i la nostra tardor!
EliminaUna forta abraçada!
No em cansaria mai de llegir aquest poema, molt especialment els darrers 4 versos de tancament.
ResponEliminaGràcies, Carme; és un poema d'aquells que va sorgir en un moment molt especial, d'una tirada, sense ser-ne jo conscient del tot, cosa que només em passa una vegada cada molt temps...
EliminaUna forta abraçada!
Sempre quede corpresa per la teua poesia. Meravella tardoral.
ResponEliminaGràcies, Novesflors, ja saps que l'admiració és mútua.
EliminaUna forta abraçada!
Sí que és per llegir i rellegir. La tardor inspira molt!
ResponEliminaGràcies, Helena. Per a mi també és la millor estació quant a la inspiració. I la que més m'agrada.
EliminaUna forta abraçada!
i jo envejo sanament la tardor i l'anhel dels teus versos!
ResponEliminaGràcies, Elfree. La tardor és una època que convida a la introspecció i a l'escriptura.
EliminaUna forta abraçada!
Aquest poema omple l'aire com un tel de nostàlgia que s'ajeu a la casa estimada: allà quedem a recer del fred i dels dies ingrats, i l'olor de la llenya ens conforta. Sabem que fora hi ha la natura esponjosa, però ja la veurem demà en obrir la finestra: ara és l'hora de les confidències.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies, Olga, per haver sabut habitar tan bellament aquella casa que vaig bastir amb els meus somnis!
EliminaUna forta abraçada!