No, ja
no et vull per amant
ni
m'és grat de compartir més nits insomnes;
no
hi ha treva ni repòs al teu costat.
Volen
draps de llit al voltant de la cambra
i tu
em posseeixes, del tot i sense espera,
una
vegada i una altra, i així fins a l’alba.
La
teva abraçada m’anul·la i m’asfixia,
em
deixa el cos exhaust i la ment balba.
Febrosa
la pell, corriolets d’aigua,
es
rendeix al teu embat, assedegada,
i no
puc més; m'encens i em cremes.
Braços
que s'obren, pits anhelants,
tota
jo que em dono tota
per
apaivagar aquest foc, però és debades;
abrases
el meu cos durant la nit
amb
la folla raó d'aquell qui guanya.
No, ja
no et vull per amant;
qui
et desitgi que et compri,
calor
de l'estiu!
Montse Galionar (dins Quatre veus)
Valga'm déu! Quin poema mes potent, mes sensual ... m'han sobrat les dues últimes ratlles.
ResponEliminaGuarda't de la calor Galionar.
Hehehe, Pere, si precisament són les dues últimes ratlles les qui donen sentit a tot el poema! Que una ja no està per viure segons quines escenes tòrrides amb escalfors d'àmbits més sensuals... :-))
EliminaUna forta abraçada!
Crec que aquest amant es voldrà quedar amb tu uns tres mesos... pel cap baix.
ResponEliminaUn poema fogós, per llegir més de dues vegades: "una vegada i una altra, i així fins a l’alba."
EliminaPer desgràcia, Xavier, també crec que no m'abandonarà en una bona temporada... L'amant més odiat! Sí, crec que el poema mereix dues lectures: la segona és imprescindible després d'haver arribat al final de la primera.
EliminaUna forta abraçada!
M'ha agradat això de personalitzar la calor...És un amant una mica enganxifós!!!
ResponEliminaPetonets, Montse.
Ai, M. Roser, és que no la suporto, la calor! M'invalida com si es tractés d'una malaltia! Però no n'hi ha d'altra, l'haurem de suportar!
EliminaUna forta abraçada!
Caram, aquest gir m'ha sorprès!
ResponEliminaHehehe, Xexu, no et pensaries pas que sortiria amb un poema eròtic de veritat a aquestes altures...! :-))
EliminaUna forta abraçada!
En aquests primers dies d'estiu i la xalor que fa... has trobat el poema adequat. El recordava molt bé. És un plaer rellegir-lo.
ResponEliminaSí noia, aquest any la calor sembla que s'ha proposat de tocar-nos allò que no sona des de massa aviat! I jo, físicament, no puc amb ella. Per sort, sembla que la propera setmana es desinflarà una mica...
EliminaUna forta abraçada!
Ara encara fa més calor que quan el vas escriure. Ahir, ací, a les 6 de la vesprada teníem 38 graus. Segur que al sol vam passar dels 40. Horrorós. Un amant agobiant. Ja sé que "agobiant" no ho admet el diccionari però no trobe la paraula adequada per expressar-ho.
ResponEliminaNovesflors, aquesta calor està per sobre de normatives i diccionaris, admet totes les paraules! Per aquí avui sembla que la temperatura ha baixat una mica, però la xafogor és molt intensa i l'ambient irrespirable...
EliminaUna forta abraçada!
calor, i emotivitat i poesia que més es pot demanar?
ResponEliminaQue més es pot demanar? Que no faci tanta calor, Elfree! Tot just comença l'estiu i ja n'estic fins als...
EliminaUna forta abraçada!
Per què serà que em sona aquest poema??
ResponEliminaA mi sempre m'ha agradat molt l'estiu, mai no tenia prou calor, però d'un temps ací ho passe fatal. Acabe per trobar-me malament. Espere que en el camp la temperatura siga més suportable.
Fins la tornada.
Una abraçada.
No ho sé pas, Mari, no ho sé pas... Potser perquè n'has estat una receptora privilegiada? ;-))
EliminaA mi em passa com a tu, que amb la calor i l'edat em trobo malament. I cada vegada els estius són més rabiosos... Espero que a la serra trobis una mica d'alleujament durant uns mesos.
Una forta abraçada!
Les connotacions de l'estiu, que aquest poema reflecteix, són el que menys m'agrada d'aquesta època de la vida. Jo em quedaria sempre amb la primavera. Amb la preprimavera millor encara.
ResponEliminaHelena, també amb això coincidim. Amb tot, i després de les dues setmanes infernals que hem passat amb temperatures altíssimes, ja signaria per quedar-me tot l'estiu amb la bonança d'aquests darrers dies més fresquets...
ResponEliminaUna forta abraçada!